Lord Hope, del Tribunal Suprem britànic: 'Si el parlament és sobirà, mai pots dir que una llei és inconstitucional'
Londres (ACN).- El parlament 'té el poder de fer el que vulgui, i d'això en diem sobirania'. Són paraules del vicepresident del Tribunal Suprem del Regne Unit, Lord Hope, en una entrevista amb l'ACN. Lord Hope explica que d'acord amb el sistema d'autogovern al Regne Unit, el Tribunal Suprem no pot 'qüestionar' l'Scotland Act, la llei que regula els poders d'Escòcia, perquè la va aprovar el Parlament de Westminster, a Londres. Lord Hope reflexiona sobre els avantatges i inconvenients de tenir una constitució britànica, i senyala que si s'escrivís restringiria 'no només el parlament' sinó que 'també limitaria el govern'. Lord Hope diu que els diputats 'no volen que els diguin que el que fan està fora del seu poder'.
Saidí acoge del 14 al 16 de mayo su primera Lan Party.
La “Saidí Lan Party” abrirá sus puertas el viernes 14 de mayo en el Pabellón Polideportivo. Las inscripciones ya están abiertas al precio de 20 euros. Se espera la participación de más de un centenar de internautas.
12/04/2010
Esta fiesta cibernética está organizada por la empresa “Informática y Wireless” y el ayuntamiento de Zaidín. Contará con una zona de acampada, concursos, competiciones y charlas. Las inscripciones pueden formalizarse a través de la página web de la “Saidí Lan Party” al precio de 20 euros por personas, 30 si la inscripción se realiza en la misma ‘party’.
En cuanto a las competiciones se disputarán sobre los juegos “Call Of Duty 4”, juego de guerra, y “Flatout 2”, de conducción. Además ya hay previsto una competición de póker presencial en la modalidad “Texas Hold’em no limit”, consolas y scalextric.
También se ofrecerán dos conferencias: una de ellas sobre seguridad en la web dirigida a padres a cargo de Albert Mas Sesenya, consultor oficial homologado por la Generalitat de Catalunya sobre seguridad informática de carácter general, y otra sobre la Virtualización de sistemas Windows en VMWare. Impartida por Iván Royo Fernández, técnico informático de informática y wireless.
12/04/2010
Esta fiesta cibernética está organizada por la empresa “Informática y Wireless” y el ayuntamiento de Zaidín. Contará con una zona de acampada, concursos, competiciones y charlas. Las inscripciones pueden formalizarse a través de la página web de la “Saidí Lan Party” al precio de 20 euros por personas, 30 si la inscripción se realiza en la misma ‘party’.
En cuanto a las competiciones se disputarán sobre los juegos “Call Of Duty 4”, juego de guerra, y “Flatout 2”, de conducción. Además ya hay previsto una competición de póker presencial en la modalidad “Texas Hold’em no limit”, consolas y scalextric.
También se ofrecerán dos conferencias: una de ellas sobre seguridad en la web dirigida a padres a cargo de Albert Mas Sesenya, consultor oficial homologado por la Generalitat de Catalunya sobre seguridad informática de carácter general, y otra sobre la Virtualización de sistemas Windows en VMWare. Impartida por Iván Royo Fernández, técnico informático de informática y wireless.
El tratamiento para luchar contra la mosca negra debería haberse iniciado.
El retraso en la aplicación del tratamiento contra la mosca negra en el Cinca puede restar efectividad. El primero de ellos debería haberse aplicado en marzo, en un año muy favorable para la proliferación de estos insectos debido a las lluvias y al aumento de caudal en los ríos.
14/04/2010 16:22:52
El próximo día 5 de mayo la empresa pública de Monegros Servicios Ambientales se reunirá con los cuatro departamentos del Gobierno de Aragón implicados en la lucha contra esta especie invasora, agricultura, medio ambiente, sanidad y política territorial, para decidir si comienza a aplicar el tratamiento contra la mosca negra en las comarcas del Bajo Cinca, Cinca Medio y Monegros, concretamente en los ríos Cinca, Flumen y Alcanadre. Algo que según afirmaba Mario Frauca, consejero comarcal de medio ambiente de Monegros, en declaraciones a M80 Fraga 93.8 FM, ya se debería de haber empezado a realizar lo que hubiera aumentado su efectividad.
Los estudios previos antes del tratamiento, que llega a eliminar más del 80 % de las larvas del insecto, deberían estar ya hechos e incluso haberse iniciado su aplicación. Es lo que se aconseja desde la empresa pública de Monegros Servicios Ambientales, después de que durante el año 2009 llevarán a cabo un estudio y pusieran en marcha tratamientos pilotos que han demostrado una efectividad. Las previsiones de este año son que con el incremento de las lluvias la población del insecto aumente.
14/04/2010 16:22:52
El próximo día 5 de mayo la empresa pública de Monegros Servicios Ambientales se reunirá con los cuatro departamentos del Gobierno de Aragón implicados en la lucha contra esta especie invasora, agricultura, medio ambiente, sanidad y política territorial, para decidir si comienza a aplicar el tratamiento contra la mosca negra en las comarcas del Bajo Cinca, Cinca Medio y Monegros, concretamente en los ríos Cinca, Flumen y Alcanadre. Algo que según afirmaba Mario Frauca, consejero comarcal de medio ambiente de Monegros, en declaraciones a M80 Fraga 93.8 FM, ya se debería de haber empezado a realizar lo que hubiera aumentado su efectividad.
Los estudios previos antes del tratamiento, que llega a eliminar más del 80 % de las larvas del insecto, deberían estar ya hechos e incluso haberse iniciado su aplicación. Es lo que se aconseja desde la empresa pública de Monegros Servicios Ambientales, después de que durante el año 2009 llevarán a cabo un estudio y pusieran en marcha tratamientos pilotos que han demostrado una efectividad. Las previsiones de este año son que con el incremento de las lluvias la población del insecto aumente.
Els nous jutjats de Fraga, en funcionament el mes de juny
Tal y como ya adelantó hace un mes M80 Fraga los nuevos juzgados de Fraga entrarán en servicio en el mes de junio y no será hasta final de año cuando el Consejo de Ministros ratifique la puesta en marcha del segundo juzgado de primera instancia e instrucción para la ciudad. Lo confirmaba esta misma mañana en una visita a las instalaciones el consejero de Justicia Rogelio Silva.
14/04/2010
Después de 17 meses las de los nuevos juzgados obras ya han concluido y ahora se trabaja en el amueblamiento del edificio. Ha supuesto una inversión de más de tres millones de euros y con su puesta en marcha en junio se producirá una mejora considerable en el servicio que se presta y en las condiciones de los trabajadores.
El edificio, con una superficie de útil de 2.182 metros cuadrados distribuida en tres plantas, se ha planteado con previsión de futuro, pensando en la puesta en marcha del segundo juzgado y en el crecimiento del partido judicial para poder dar un servicio de calidad para las próximas dos o tres décadas.
Rogelio Silva, el consejero de política territorial, justicia e interior, daba por hecho que en 2010 Fraga contará con el tan demandado segundo juzgado de primera instancia e instrucción. Falta un trámite, el acuerdo de Consejo de Ministros que se producirá a final de año.
14/04/2010
Después de 17 meses las de los nuevos juzgados obras ya han concluido y ahora se trabaja en el amueblamiento del edificio. Ha supuesto una inversión de más de tres millones de euros y con su puesta en marcha en junio se producirá una mejora considerable en el servicio que se presta y en las condiciones de los trabajadores.
El edificio, con una superficie de útil de 2.182 metros cuadrados distribuida en tres plantas, se ha planteado con previsión de futuro, pensando en la puesta en marcha del segundo juzgado y en el crecimiento del partido judicial para poder dar un servicio de calidad para las próximas dos o tres décadas.
Rogelio Silva, el consejero de política territorial, justicia e interior, daba por hecho que en 2010 Fraga contará con el tan demandado segundo juzgado de primera instancia e instrucción. Falta un trámite, el acuerdo de Consejo de Ministros que se producirá a final de año.
El «Polònia» d'Aragó carrega contra els catalans
Sobre OregonTV:
És una vergonya. No pot ser que això passi a la tv pública que paguem entre tots; a més, de manera reincident.
Es falta al respecte als professors de català, que porten més de vint anys treballant a les escoles de la Franja, i als catalans.
És una vergonya. No pot ser que això passi a la tv pública que paguem entre tots; a més, de manera reincident.
Es falta al respecte als professors de català, que porten més de vint anys treballant a les escoles de la Franja, i als catalans.
Una estudiant de la UdL rep un premi estatal pel disseny d'un robot mòbil
Lleida (ACN).- L'estudiant de l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Lleida, Davínia Font, ha estat guardonada amb un dels sis premis estatals de la Fundació Tècnica Industrial pel disseny d'un robot mòbil destinat a la docència. És el segon cop que un alumne de l'EPS rep aquest reconeixement dels col·legis professionals que valora l'originalitat, l'aportació innovadora i la utilitat de projectes de final de carrera realitzats per estudiants d'Enginyeria Tècnica Industrial de tot l'Estat. Davínia Font es troba actualment fent una estada de sis mesos a l'Institute of Robotics and Intelligent Systems de Zuric. Allà desenvolupa robots subaquàtics sota la supervisió del doctor Cedric Pradalier.
Fraga ya tiene circuito permanente de scalextric.
La pista tiene 40 metros de longitud y dispone de cuatro carriles. Está ubicada en la Calle Huesca. El pasado fin de semana comenzaron las competiciones locales y está previsto que coincidiendo con la Fraga Lan Party en septiembre se lleve a cabo un competición de resistencia.
06/04/2010
La idea partió de la escudería fragatina "EFAS Amigos del Slot" capitaneada por Santi Risco hace algo más de un año y que con el apoyo de cerca de una veintena de aficionados se ha convertido por fin en realidad.
Coincidiendo con su puesta en marcha, este pasado fin de semana, se iniciaron las competiciones locales en las diferentes modalidades programadas divididas en infantil, juvenil, senior y damas y sus respectivas categorías GT, LSMP, turismos y clásicos. Las inscripciones siguen abiertas y se espera que por cada categoría disputen el campeonato 30 pilotos. Además de la competición la pista está abierta a todas las personas que deseen iniciarse en este hobby ya sea como piloto o como público.
El próximo reto es la organización de una competición de resistencia para el próximo mes de septiembre coincidiendo con la celebración de la Fraga Lan Party para la que se están cerrando los equipos participantes incluido el campeón de Europa de la especialidad, Francesc Capell.
http://www.bajocincadigital.com
06/04/2010
La idea partió de la escudería fragatina "EFAS Amigos del Slot" capitaneada por Santi Risco hace algo más de un año y que con el apoyo de cerca de una veintena de aficionados se ha convertido por fin en realidad.
Coincidiendo con su puesta en marcha, este pasado fin de semana, se iniciaron las competiciones locales en las diferentes modalidades programadas divididas en infantil, juvenil, senior y damas y sus respectivas categorías GT, LSMP, turismos y clásicos. Las inscripciones siguen abiertas y se espera que por cada categoría disputen el campeonato 30 pilotos. Además de la competición la pista está abierta a todas las personas que deseen iniciarse en este hobby ya sea como piloto o como público.
El próximo reto es la organización de una competición de resistencia para el próximo mes de septiembre coincidiendo con la celebración de la Fraga Lan Party para la que se están cerrando los equipos participantes incluido el campeón de Europa de la especialidad, Francesc Capell.
http://www.bajocincadigital.com
TOT CONTRA LA LLEI DE LLENGÜES. Recull de premsa
Nueve ayuntamientos piden un informe sobre la constitucionalidad de la ley de Lenguas
Ocho ayuntamientos del PP y uno del PAR piden al Consejo Consultivo que diga si la ley de Lenguas invade competencias http://www.europapress.es/aragon/noticia-ocho-ayuntamientos-pp-par-piden-consejo-consultivo-diga-si-ley-lenguas-invade-competencias-20100330134646.html
Nueve alcaldes recurren la Ley de Lenguas http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=570715
Fraga y Lascuarre dudan de la constitucionalidad de la Ley de Lenguas http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=622478
C's dóna suport al recurs contra la llei aragonesa del català
http://politica.e-noticies.cat/cs-dona-suport-al-recurs-contra-la-llei-aragonesa-del-catala-39385.html
PAR y PP de Altorricón presentarán una moción para sumarse al recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de lenguas
http://www.europapress.es/aragon/noticia-par-pp-altorricon-presentaran-mocion-sumarse-recurso-inconstitucionalidad-contra-ley-lenguas-20100331193036.html
El PAR de Altorricón recurre la ley de lenguas
http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=570926
La plataforma No Hablamos Catalán apoya el recurso a la Ley de Lenguas
http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=570971
PAR y PP de Altorricón también recurren la Ley de Lenguas ante el TC
http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=622899
Libertad Lingüística respalda a los ayuntamientos aragoneses que no aceptan el catalán como lengua propia
http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=71946
Facao considera que la Ley de Lenguas hará de Aragón un "esclavo total" de Cataluña
http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=72013
Facao apoya el recurso contra la Ley de Lenguas al Constitucional
http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=623291
Ocho ayuntamientos del PP y uno del PAR piden al Consejo Consultivo que diga si la ley de Lenguas invade competencias http://www.europapress.es/aragon/noticia-ocho-ayuntamientos-pp-par-piden-consejo-consultivo-diga-si-ley-lenguas-invade-competencias-20100330134646.html
Nueve alcaldes recurren la Ley de Lenguas http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=570715
Fraga y Lascuarre dudan de la constitucionalidad de la Ley de Lenguas http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=622478
C's dóna suport al recurs contra la llei aragonesa del català
http://politica.e-noticies.cat/cs-dona-suport-al-recurs-contra-la-llei-aragonesa-del-catala-39385.html
PAR y PP de Altorricón presentarán una moción para sumarse al recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de lenguas
http://www.europapress.es/aragon/noticia-par-pp-altorricon-presentaran-mocion-sumarse-recurso-inconstitucionalidad-contra-ley-lenguas-20100331193036.html
El PAR de Altorricón recurre la ley de lenguas
http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=570926
La plataforma No Hablamos Catalán apoya el recurso a la Ley de Lenguas
http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=570971
PAR y PP de Altorricón también recurren la Ley de Lenguas ante el TC
http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=622899
Libertad Lingüística respalda a los ayuntamientos aragoneses que no aceptan el catalán como lengua propia
http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=71946
Facao considera que la Ley de Lenguas hará de Aragón un "esclavo total" de Cataluña
http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=72013
Facao apoya el recurso contra la Ley de Lenguas al Constitucional
http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=623291
El Centre d'Observació de l'Univers d'Àger rep 28.000 visitants durant el seu primer any d'existència
Àger (ACN).- El Centre d'Observació de l'Univers d'Àger ha rebut 28.000 visitants durant el primer any en funcionament. L'element que més crida l'atenció als visitants és l'anomenat 'Ull del Montsec', un planetari on es projecten espectacles audiovisuals sobre l'univers com el que s'ha estrenat aquest dimecres, 'El secret del coet de la caixa de cartró'. Es tracta d'un programa que es projecta a 200 observatoris de l'univers de tot el món, i que segons el director científic del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas, serà per primera vegada en català. La sala de projeccions és l'única a Europa en què s'obre la cúpula i permet observar el cel. Una altra novetat d'aquest any seran robots espacials pel Montsec.
Un recurso del PSOE impide el derribo del colegio San José de Calasanz
Un recurso de reposición presentado por el PSOE ante el Contencioso Administrativo de Huesca impedirá que el Ayuntamiento de Fraga ejecute el derribo del edificio antiguo del Colegio San José de Calasanz, un inmueble actualmente sin uso que el consistorio pretendía tirar abajo durante las vacaciones de Semana Santa. El ayuntamiento dispone de cuatro informes que defienden su estado de ruina económica, pero el grupo municipal del PSOE y el Gobierno de Aragón consideran que el inmueble debe rehabilitarse.
El equipo de Gobierno espera que el derribo pueda tener lugar este verano. Estos trabajos estaban planificados para esta Semana Santa, al ser un periodo sin clases. Ahora tendrán que ser cancelados mientras los tribunales se pronuncian sobre el recurso. Los populares, al frente del consistorio, creen que este no será aceptado, según indicó ayer el portavoz municipal, Jaime Cabós. "Disponemos de un informe elaborado por la secretaria del ayuntamiento que así lo indica", explicó Cabós, que lamentó que el recurso suponga un retraso en un derribo que el equipo de Gobierno considera necesario.
"No es un capricho, como algunos intentan hacer creer --manifestó--. Derribar y construir un nuevo edificio es lo mejor. Los informes certifican el estado de ruina económica del edificio y, por eso, descartamos la rehabilitación por la que apuestan el grupo municipal del PSOE y la DGA. Los triste es que se deba aplazar". Las declaraciones de Cabós llegan después de la visita realizada el miércoles a Fraga por Felipe Faci, director general de Administración Educativa del Gobierno de Aragón. Durante la misma, Faci reiteró que lo más adecuado es rehabilitar el edificio y apuntó que la DGA está dispuesta a financiar un 50% del coste.
El equipo de Gobierno espera que el derribo pueda tener lugar este verano. Estos trabajos estaban planificados para esta Semana Santa, al ser un periodo sin clases. Ahora tendrán que ser cancelados mientras los tribunales se pronuncian sobre el recurso. Los populares, al frente del consistorio, creen que este no será aceptado, según indicó ayer el portavoz municipal, Jaime Cabós. "Disponemos de un informe elaborado por la secretaria del ayuntamiento que así lo indica", explicó Cabós, que lamentó que el recurso suponga un retraso en un derribo que el equipo de Gobierno considera necesario.
"No es un capricho, como algunos intentan hacer creer --manifestó--. Derribar y construir un nuevo edificio es lo mejor. Los informes certifican el estado de ruina económica del edificio y, por eso, descartamos la rehabilitación por la que apuestan el grupo municipal del PSOE y la DGA. Los triste es que se deba aplazar". Las declaraciones de Cabós llegan después de la visita realizada el miércoles a Fraga por Felipe Faci, director general de Administración Educativa del Gobierno de Aragón. Durante la misma, Faci reiteró que lo más adecuado es rehabilitar el edificio y apuntó que la DGA está dispuesta a financiar un 50% del coste.
Un poble d'Aragó es rebel·la contra el català
Veïns de la Codoñera obliguen a suspendre una conferència sobre la llei de llengües.
Enquestes polítiques. Autonòmiques.
Eleccions catalanes 2010: CiU apuntala la majoria
Eleccions aragoneses 2011: El PSOE haurà de canviar de socis http://www.publico.es/espana/302252/psoe/debera/decidir/aliados
Eleccions aragoneses 2011: El PSOE haurà de canviar de socis http://www.publico.es/espana/302252/psoe/debera/decidir/aliados
CiU guanyaria avui les eleccions amb més de 61 escons i el PSC i ERC baixarien a 36 i 12, segons El Periódico
ACN
Si les eleccions al Parlament de Catalunya se celebressin avui, CiU obtindria entre 61 i 63 diputats i es quedaria a només cinc d'obtenir la majoria absoluta. Per contra, tripartit baixaria vots i no podria sumar prou per repetir govern. Encapçala la davallada ERC, que amb 8 diputats menys es quedaria a 13; seguit del PSC, que perdria entre un i tres escons, quedant-se amb 36 representants al Parlament. ICV es mantindria igual o perdria un parlamentari, sumant 12 escons. Per la seva part, el PPC aconseguiria 14 escons i se situaria, davant la davallada dels republicans, com la tercera força al Parlament, segons l'enquesta elaborada aquest mes de març per GESOP per a El Periódico.
Bilingüisme imbècil, per Ferran Suay
Si la idea en positiu del bilingüisme és la d'enriquir els membres d'una societat, fent que dominen més d'una llengua, hi ha unes quantes estratègies que —de manera inequívoca— no van en aquesta direcció. Una d'elles és la de mantenir absolutament tots els rètols (vull dir, tots els que no estan escrits exclusivament en castellà) en els dos idiomes, amb total independència del contingut. Mentre que s'entén que pot resultar aclaridor un rètol com ara: Draçanes//Astilleros/, resulta completament superflu indicar, com passa, per exemple a l'estació del Cabanyal de València: Direcció Castelló//Dirección Castellón/. Quina és la idea que tenen els autors del rètol? Que una persona de llengua inicial castellana, llegint «Direcció Castelló», pot equivocar-se i pensar que això, traduït al seu idioma matern és «Lavabos de mujeres», per posar un cas?
Des del meu punt de vista, el que fan amb això els perpetradors d'aquest i altres cartells és tractar d'imbècils els possibles lectors. Sense entrar en la ignominiosa i innecessària estratègia colonialista de traduir al castellà els topònims (que hi ha en el mot 'Castelló' que el faça impronunciable per a un castellà?), és evident que no cal ser un superdotat intel·lectual per a entendre perfectament el significat de 'Direcció', fins i tot quan hi falta la ena final que la convertiria en una paraula netament castellana.
El súmum de la imbecil·litat d'aquesta estratègia podem trobar-lo al Port de Xàbia/ /Puerto de Jávea/, en un indicador situat a prop de la Llotja//Lonja/, que resa: Gasolinera / /Gasolinera/. Magnífic! Tot un monument a l'estupidesa humana. Així, els valencians hi podem llegir tranquil·lament 'Gasolinera', mentre que —per contra— els castellans hi llegiran, amb absoluta comoditat: '/Gasolinera/'. I tots contents!
No tinc cap dubte que les autoritat responsables d'aquestes decisions tan assenyades no pretenen insultar els contribuents de llengua inicial castellana, tot considerant-los severament incapacitats per a entendre paraules que difereixen en una sola lletra de les que ells mateixos emprarien. Ans al contrari, pertenen enviar-los un missatge inequívoc: «no cal que feu ni el mínim esforç per conéixer un sol mot de la llengua pròpia d'aquest poble. Ja ens encarregarem nosaltres d'exterminar-la per tal que no us faça cap nosa». Mentrestant, això sí, deixeu-nos que continuem parlant de bilingüisme. Sona tan bé!
El Congrés aprova la llei de morositat que fixa en trenta dies els pagaments de l'administració a les empreses
La Comissió d'Indústria, Turisme i Comerç del Congrés espanyol ha aprovat avui la reforma de la llei de morositat, que té el propòsit d'accelerar els pagamanets a les empreses. La iniciativa, promoguda per CiU i aprovada per unanimitat en gran part de l'articulat, fixa en trenta dies el termini de pagament de les administracions a les empreses a partir del 2013. El termini per al sector privat serà de 60 dies a partir del moment en què els seus proveïdors lliurin els béns o prestin els serveis contractats.
La proposició suposa la modificació de la llei 3/2004 sobre morositat en les operacions comercials, que establia un règim general de pagament a 60 dies, amb excepcions a 90 dies i una limitació de 30 dies per als béns peribles. El PSOE ha perdut la votació d'una clàusula que permetia que les empreses negociessin dates per sobre de la Llei en contractes amb companyies de facturació per sobre dels 100 milions d'euros.
L'aplicació serà gradual. En concret les administracions públiques que paguen actualment a 154 dies vista, ho hauran de fer a 55 aquest any, 50 l'any vinent, 40 el 2012 i el 2013 a 30. En el cas de les empreses privades i exceptuant el sector alimentari, que hauran de pagar a 30 dies, el període transitori arrencarà amb 85 dies aquest any, 75 el 2012 i 60 el 2013.
Així mateix s'estableix que els dies comencen a comptar des que es rep el bé o servei i no des que l'empresa rep la factura de l'empresari. A més a més, els creditors podran reclamar indemnitzacions quan hagin de reclamar judicial o financerament, amb un límit del 15% per imports superiors als 30.000 euros. També es podran agrupar per reclamar col·lectivament.
'El punt feble'
CiU s'ha felicitat per l'aprovació però ha admès, amb tot, que aquesta llei té 'un punt feble', car aquests terminis de pagament són difícilment assolibles per als ajuntaments. Per CiU, cal que el govern espanyol prengui 'mesures urgents' per a millorar la situació financera dels ajuntaments.
Un estudio de la UdL asegura que las escuelas rurales tienen más calidad que las urbanas
LLEIDA, 23 Mar. (EUROPA PRESS)
Un estudio de la Universitat de Lleida (UdL) ha demostrado que se ofrece mejor calidad en la enseñanza de las escuelas rurales que en las urbanas, según confirmó a Europa Press la institución.
El estudio, titulado 'Mito y realidad de la escuela rural catalana' --elaborado por los profesores Xavier Burrial, Jordi Garreta, Núria Llevot, Pila Navarro, Tere Sala y Lluís Samper--, apunta como una ventaja de las escuelas rurales el hecho de tener pocos alumnos y mezclar niños de diferentes edades en una misma aula, avanzó hoy el diario 'Segre'.
Este sistema es considerado por los propios docentes como una ventaja respecto a los colegios urbanos y permite ofrecer una enseñanza de mayor calidad.
Para realizar el trabajo, los investigadores entrevistaron a 202 directores de escuelas rurales, maestros, jefes de estudio, secretarios, profesores itinerantes.
Un 57,4% destacó como punto fuerte la atención personalizada y la relación que se establece con los alumnos y un 24,8%, señaló que la agrupación de alumnos favorece el aprendizaje.
Dolors Preixens, directora del colegio El Segrià de Llívia, que forma parte de la Zona Escolar Rural (ZER) L'Horta de Lleida explicó que los estudiantes son agrupados por ciclos (quinto y sexto de Primaria juntos, por ejemplo), hecho que permite "que los más avanzados pesquen conceptos del curso superior y los que van más atrasados repasen".
Los directores también valoran compartir docentes itinerantes (un 29,2%) y la posibilidad de hacer actividades conjuntas. Un 57,4% de los entrevistados (directores y maestros, esencialmente) consideraron que el punto mejor valorado de las escuelas rurales es la atención personalizada a los alumnos, mientras que un 19,7% destacó la baja ratio que permite una no-masificación.
Un 24,8% valoró la agrupación de estudiantes como factor de mejora del aprendizaje y un 14,9%, el ambiente familiar y la convivencia en los centros.
Asimismo, un 17,3% de los encuestados apuntó como desventaja la soledad del niño en el curso o en el ciclo, y un 13,9% citó la falta de recursos humanos y técnicos. Un 10,9% destaca también el mayor trabajo que tienen los maestros.
Un estudio de la Universitat de Lleida (UdL) ha demostrado que se ofrece mejor calidad en la enseñanza de las escuelas rurales que en las urbanas, según confirmó a Europa Press la institución.
El estudio, titulado 'Mito y realidad de la escuela rural catalana' --elaborado por los profesores Xavier Burrial, Jordi Garreta, Núria Llevot, Pila Navarro, Tere Sala y Lluís Samper--, apunta como una ventaja de las escuelas rurales el hecho de tener pocos alumnos y mezclar niños de diferentes edades en una misma aula, avanzó hoy el diario 'Segre'.
Este sistema es considerado por los propios docentes como una ventaja respecto a los colegios urbanos y permite ofrecer una enseñanza de mayor calidad.
Para realizar el trabajo, los investigadores entrevistaron a 202 directores de escuelas rurales, maestros, jefes de estudio, secretarios, profesores itinerantes.
Un 57,4% destacó como punto fuerte la atención personalizada y la relación que se establece con los alumnos y un 24,8%, señaló que la agrupación de alumnos favorece el aprendizaje.
Dolors Preixens, directora del colegio El Segrià de Llívia, que forma parte de la Zona Escolar Rural (ZER) L'Horta de Lleida explicó que los estudiantes son agrupados por ciclos (quinto y sexto de Primaria juntos, por ejemplo), hecho que permite "que los más avanzados pesquen conceptos del curso superior y los que van más atrasados repasen".
Los directores también valoran compartir docentes itinerantes (un 29,2%) y la posibilidad de hacer actividades conjuntas. Un 57,4% de los entrevistados (directores y maestros, esencialmente) consideraron que el punto mejor valorado de las escuelas rurales es la atención personalizada a los alumnos, mientras que un 19,7% destacó la baja ratio que permite una no-masificación.
Un 24,8% valoró la agrupación de estudiantes como factor de mejora del aprendizaje y un 14,9%, el ambiente familiar y la convivencia en los centros.
Asimismo, un 17,3% de los encuestados apuntó como desventaja la soledad del niño en el curso o en el ciclo, y un 13,9% citó la falta de recursos humanos y técnicos. Un 10,9% destaca también el mayor trabajo que tienen los maestros.
"Este tema debería solucionarse con diálogo y no a golpe de querella"
El abogado del Obispado leridano dice que los alcaldes podrían incurrir en un delito.
De l'ús del català a la tèrmica de Mequinensa, per Ramon Tremosa
Què estàs fent en favor de la utilització del català al Parlament Europeu? em pregunta sovint la gent, quan vaig amunt i avall pel territori. Avui us explico les gestions que he fet en les darreres setmanes sobre aquesta qüestió, que inclou una entrevista amb el president del Parlament Europeu Jerzy Buzek (a la foto), així com també la idea que he tingut per tal d'aconseguir resultats en el plenari del mes de juny d'aquest any. D'altra banda, estic content d'una resposta que la Comissió Europea ens ha donat, relativa a la central tèrmica de Mequinensa, que el govern aragonès està impulsant a tocar de Catalunya: s'obre expedient al govern aragonès per tal d'aclarir algunes irregularitats comeses en el seu rapidíssim procés de tramitació. Avui em plau de parlar-vos d'interessos locals catalans, vistos els irresolubles dubtes en què la Unió Europea es troba: així, mentre Durao Barroso demana solidaritat amb Grècia, des d'Alemanya el ministre de Finances Wolfang Schäuble afirma que cal expulsar de l´euro els països que no controlin els seus comptes públics. I ahir, a la Comissió d'Economia, Jean Claude Trichet es va pronunciar en contra dels eurobons (títols de deute públic emesos per la Unió Europea,que permetrien a Grècia finançar el seu deute públic a un tipus d'interès més baix). Trichet deia això tot just dues hores després que, a la mateixa sala un altre Jean Claude (Juncker, president de l'Eurogrup, els club dels onze països que conformem la zona euro), s'hi pronunciés a favor. La construcció europea és en una cruïlla, més ben dit, al mig d'una escala: mentre uns volen seguir pujant els altres volen quedar-s'hi o fins i tot, alguns volen fins i tot baixar l'escala. En tot cas, pel camí que triï la UE passa el futur de Catalunya.
Vaig entrevistar-me amb Jerzi Buzek el passat 9 de març a Estrasburg. Li vaig regalar una ampolla de vi i una ampolla d'oli etiquetades en català (en la llengua invisible, li vaig dir) i un llibre en anglès sobre el corredor ferroviari mediterrani de FERRMED (www.ferrmed.com). Buzek, polonès de Silèsia, professor universitari i ex militant del sindicat clandestí Solidarnosc, gaudeix d'un bon prestigi i va obtenir molts vots de gairebé tots els grups en la seva elecció: molt aficionat a la geografia, es va estar mirant el llibre durant deu minuts, especialment alguns dels seus mapes. Pel que fa al català ell va em dir això tan repetit de què, mentre al Congrés de Madrid no es parli català, que no teníem res a fer.
Després de reconèixer que aquesta qüestió l'havíem de resoldre els catalans a casa (començant pels vots del PSC al Congrés dels diputats), vaig proposar a Buzek una excepció al rígid i inflexible reglament europeu: parlar excepcionalment català en el debat de la cloenda de la presidència espanyola, quan Zapatero vindrà aquest mes de juny a fer balanç de la presidència espanyola semestral de la UE. "La negativa radical a flexibilitzar l'ús del català, ni que sigui excepcionalment, dóna incentius racionals creixents a més i més catalans a demanar la independència, atès que la UE és només un club d'Estats; i molt catalans, atès que l'Estat espanyol és contrari al català, demanen un Estat propi per a no sentir-se tractats com a ciutadans de segona classe". Després d'una estona de conversa (en què vaig comparar Rússia i Castella: d'això en parlaré un altre dia), Buzek em va dir que traslladés la meva petició al govern espanyol i que després en tornéssim a parlar.
Aquella mateixa tarda vaig anar a cercar en Pau Solanillas, el braç dret de Diego López Garrido, Secretari d'Estat per a la presidència espanyola. En Pau, que segueix estoicament, de sol a sol, tots els debats a Estrasburg, va trobar excel.lent la idea i es va comprometre a traslladar-la directament a Zapatero. Vet ací una coincidència d'interessos: a mi m'interessa fer amb l'ús del català una primera escletxa en el mur rígid de ciment del reglament europeu, per tal de començar a fer de l'excepció una norma; i els socialistes catalans estan més necessitats que mai d'un gest, ni que sigui un de sol, que sigui una picada d'ull del PSOE a la plurinacionalitat de l'Estat i que els diferenciï del PP.
I és que encara ressonen les paraules de Zapatero del passat 14 de gener, quan li vaig preguntar quan es podria parlar català al Parlament Europeu: "mi gobierno ya ha resuelto el uso de las lenguas oficiales en las instituciones europeas". Si ara però el govern espanyol ho demanés formalment, llavors Buzek podria autoritzar l'ús del català excepcionalment en aquell debat: el seu cap de gabinet, l'espanyol Javier Pomés, em va reconèixer després de la reunió amb Buzek que no hi havíem problemes ni tècnics ni econòmics per a aquella utilització excepcional.
Aquesta idea l'he traslladat als altres eurodiputats catalans, al president del Parlament de Catalunya (que aviat presentarà la traducció al català del Tractat de Lisboa) i la vaig anunciar el divendres passat al programa "L'Oracle" de Catalunya Ràdio, una tertúlia de Xavier Graset que evoca els millors records dels "Postres de músic". He donat a conèixer aquesta idea per tal de que consti públicament que ara la pilota la té el PSC i el govern espanyol. Si, com penso que passarà, finalment no es pot fer servir el català al mes de juny, la plena responsabilitat recaurà en el PSC i en el govern espanyol, que tornaran a donar per bona la "solució final" que el règim franquista va donar el 1939 a la llengua catalana a nivell internacional.
D'altra banda una bona notícia: fins ara he presentat dues preguntes a la Comissió Europea en referència a la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa, impulsada pel govern aragonès. En aquests mesos he mantingut reunions i trobades amb detractors de la central, els residus de la qual seran abocats pel vent sobre els camps d'arbres fruiters de la comarca veïna del Segrià. Així, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió, on feia referència a les al·legacions presentades per la Plataforma “Almatret Net”, que demana que es denegui el permís de construcció pel risc per a la salut pública i mediambiental de l’alt grau de pol·lució que produeix una central d’aquest tipus.
La resposta de la Comissió, que podeu trobar al meu web www.tremosa.cat (secció activitat parlamentària) afirma que s’investigarà com s’estan aplicant les directives que regeixen la construcció de la central tèrmica de Mequinensa, així com les disposicions que regulen la concessió de permisos i la protecció del medi ambient en aquest cas.
El passat dijous el Periódico de Aragón es feia ressò de la notícia a tota pàgina, mentre que a Catalunya no se n'ha dit res: que curiós, el govern tripartit ha avortat tot un canal de regadiu Segarra-Garrigues, amb uns més que dubtosos informes sobre l'afectació hipotètica del mateix a unes quantes aus (per què el govern de la Generalitat no fa públics els informes mediambientals enviats a Brussel.les en els darrers anys?) i, en canvi, no diu res sobre la central tèrmica de Mequinensa. Només cal parlar amb els alcaldes i els pagesos de la zona per veure la gran preocupació que tenen per la contaminació que aquesta central generarà sobre la plana de Lleida. Per què calla el govern català sobre aquest tema?
Vaig entrevistar-me amb Jerzi Buzek el passat 9 de març a Estrasburg. Li vaig regalar una ampolla de vi i una ampolla d'oli etiquetades en català (en la llengua invisible, li vaig dir) i un llibre en anglès sobre el corredor ferroviari mediterrani de FERRMED (www.ferrmed.com). Buzek, polonès de Silèsia, professor universitari i ex militant del sindicat clandestí Solidarnosc, gaudeix d'un bon prestigi i va obtenir molts vots de gairebé tots els grups en la seva elecció: molt aficionat a la geografia, es va estar mirant el llibre durant deu minuts, especialment alguns dels seus mapes. Pel que fa al català ell va em dir això tan repetit de què, mentre al Congrés de Madrid no es parli català, que no teníem res a fer.
Després de reconèixer que aquesta qüestió l'havíem de resoldre els catalans a casa (començant pels vots del PSC al Congrés dels diputats), vaig proposar a Buzek una excepció al rígid i inflexible reglament europeu: parlar excepcionalment català en el debat de la cloenda de la presidència espanyola, quan Zapatero vindrà aquest mes de juny a fer balanç de la presidència espanyola semestral de la UE. "La negativa radical a flexibilitzar l'ús del català, ni que sigui excepcionalment, dóna incentius racionals creixents a més i més catalans a demanar la independència, atès que la UE és només un club d'Estats; i molt catalans, atès que l'Estat espanyol és contrari al català, demanen un Estat propi per a no sentir-se tractats com a ciutadans de segona classe". Després d'una estona de conversa (en què vaig comparar Rússia i Castella: d'això en parlaré un altre dia), Buzek em va dir que traslladés la meva petició al govern espanyol i que després en tornéssim a parlar.
Aquella mateixa tarda vaig anar a cercar en Pau Solanillas, el braç dret de Diego López Garrido, Secretari d'Estat per a la presidència espanyola. En Pau, que segueix estoicament, de sol a sol, tots els debats a Estrasburg, va trobar excel.lent la idea i es va comprometre a traslladar-la directament a Zapatero. Vet ací una coincidència d'interessos: a mi m'interessa fer amb l'ús del català una primera escletxa en el mur rígid de ciment del reglament europeu, per tal de començar a fer de l'excepció una norma; i els socialistes catalans estan més necessitats que mai d'un gest, ni que sigui un de sol, que sigui una picada d'ull del PSOE a la plurinacionalitat de l'Estat i que els diferenciï del PP.
I és que encara ressonen les paraules de Zapatero del passat 14 de gener, quan li vaig preguntar quan es podria parlar català al Parlament Europeu: "mi gobierno ya ha resuelto el uso de las lenguas oficiales en las instituciones europeas". Si ara però el govern espanyol ho demanés formalment, llavors Buzek podria autoritzar l'ús del català excepcionalment en aquell debat: el seu cap de gabinet, l'espanyol Javier Pomés, em va reconèixer després de la reunió amb Buzek que no hi havíem problemes ni tècnics ni econòmics per a aquella utilització excepcional.
Aquesta idea l'he traslladat als altres eurodiputats catalans, al president del Parlament de Catalunya (que aviat presentarà la traducció al català del Tractat de Lisboa) i la vaig anunciar el divendres passat al programa "L'Oracle" de Catalunya Ràdio, una tertúlia de Xavier Graset que evoca els millors records dels "Postres de músic". He donat a conèixer aquesta idea per tal de que consti públicament que ara la pilota la té el PSC i el govern espanyol. Si, com penso que passarà, finalment no es pot fer servir el català al mes de juny, la plena responsabilitat recaurà en el PSC i en el govern espanyol, que tornaran a donar per bona la "solució final" que el règim franquista va donar el 1939 a la llengua catalana a nivell internacional.
D'altra banda una bona notícia: fins ara he presentat dues preguntes a la Comissió Europea en referència a la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa, impulsada pel govern aragonès. En aquests mesos he mantingut reunions i trobades amb detractors de la central, els residus de la qual seran abocats pel vent sobre els camps d'arbres fruiters de la comarca veïna del Segrià. Així, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió, on feia referència a les al·legacions presentades per la Plataforma “Almatret Net”, que demana que es denegui el permís de construcció pel risc per a la salut pública i mediambiental de l’alt grau de pol·lució que produeix una central d’aquest tipus.
La resposta de la Comissió, que podeu trobar al meu web www.tremosa.cat (secció activitat parlamentària) afirma que s’investigarà com s’estan aplicant les directives que regeixen la construcció de la central tèrmica de Mequinensa, així com les disposicions que regulen la concessió de permisos i la protecció del medi ambient en aquest cas.
El passat dijous el Periódico de Aragón es feia ressò de la notícia a tota pàgina, mentre que a Catalunya no se n'ha dit res: que curiós, el govern tripartit ha avortat tot un canal de regadiu Segarra-Garrigues, amb uns més que dubtosos informes sobre l'afectació hipotètica del mateix a unes quantes aus (per què el govern de la Generalitat no fa públics els informes mediambientals enviats a Brussel.les en els darrers anys?) i, en canvi, no diu res sobre la central tèrmica de Mequinensa. Només cal parlar amb els alcaldes i els pagesos de la zona per veure la gran preocupació que tenen per la contaminació que aquesta central generarà sobre la plana de Lleida. Per què calla el govern català sobre aquest tema?
Els fets de la Codonyera, per Artur Quintana i Font.
El vint de febrer passat, com ja dèiem amb detall al darrer número d’aquesta revista, la CHA no va poder fer una conferència informativa sobre la Llei de Llengües. Davant d’això es va decidir fer-la el dia 20 de març. I aquest dia la conferència ha començat al Saló de la Cultura de la Codonyera davant d’una vintena de persones -entre les quals hi havia destacats membres de la FACAO, com el Sr. Vallès i el senyor Gascón- i l’ha feta en Marco Negredo, president del Rolde de Polìtica Lingüística de la CHA, presentat per Francisco Oliver, de la Freixneda, també del mateix partit. Els acompanyava Pilar Santos, de la Codonyera, membre igualment de la CHA.
Poc després d’haver iniciat, en castellà, la conferència han entrat al Saló un centenar de persones majoritàriament de la Codonyera, entre les quals molts xiquets d’escola, que exhibint samarretes amb el lema I love chapurriau han anat estenent pancartes contra la pròpia llengua catalana de la Codonyera i contra els catalans no, però si contra els catalanistes. La més gran part d’aqueixes pancartes eren en català, algunes en castellà. Mentre una pancarta declarava que No sem analfabetos -i afegia uns mots que no vaig poder llegir perquè el públic ho tapava-, una altra es contradeia dient Chapurriau parlat, escrit no. Tot just començada la conferència, l’alcaldessa de la Codonyera, María José Gascón, ha demanat la paraula i ha parlat, no pas sobre la Llei de Llengües, sinó sobre la seua versió de per què no es va poder celebrar la conferència el vint de febrer. Ha acabat el parlament afirmant l’esperit democràtic i tolerant de la Codonyera i ha recomanat al públic que deixès parlar al ponent. Però tan bon punt aquest ha dir la paraula català ha estat interromput, i així una vegada i una altra, sense que les crides a la tolerància per part de l’alcaldessa tinguessen cap efecte sobre la gran majoria del públic. A la tercera vegada de ser interromput, i vist que l’ambient podia esdevenir perillós i tot, Marco Negredo ha decidit suspendre l’acte.
Llevat d’alguns insults verbals i gestuals, el públic se n’ha anat pacíficament. Un cop més s’ha fet evident que trenta-dos anys d’escoles democràtiques a la Codonyera han contribuït ben poc a informar degudament gran part del públic assistent sobre la pròpia llengua, i també que el conegut refrany „Enraonant la gent s’entén“ massa sovint no es correspon amb la realitat.
La Codonyera. Una vergonya des de la ignorància.
Las protestas contra el catalán obligan a cortar un acto de CHA: "Un grupo de vecinos de La Codoñera se rebeló ayer contra la recién aprobada Ley de Lenguas en Aragón que establece como propia e histórica y de uso administrativo la lengua catalana en la comunidad de Aragón. Chunta Aragonesista, formación que sacó..."
Muriel Casals relleva Jordi Porta a Òmnium Cultural
Muriel Casals relleva Jordi Porta a Òmnium Cultural: "La historiadora d'economia Muriel Casals (Avinyó, 1954) ha rellevat aquest dissabte Jordi Porta a la presidència d'Òmnium Cultural amb el suport del 93% del vots. Casals ha rebut 630 vots afirmatius del total de 674 sufragis dels socis que han passat al llarg del dia per les urnes, situades a la seu..."
Anuncio Oferta de Empleo Público para el ejercicio 2010
Anuncio Oferta de Empleo Público para el ejercicio 2010: "Decreto de 15 de febrero de 2010, del Ayuntamiento de Fraga, por el que se da publicidad a la Oferta de Empleo Público d"
L'anticatalanisme triomfa a La Catalunya Nord
L'anticatalanisme triomfa a La Catalunya Nord: "Georges Frêche repeteix com president del Llenguadoc-Rosselló"
Els científics extreuen les restes semiembalsamades de Pere el Gran
Els científics extreuen les restes semiembalsamades de Pere el Gran: "
Mesos després que es descobrís que a l'interior del sarcòfag reial del monestir de Santes Creus hi havia les restes intactes del rei Pere el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor i el monarca responsable de l'expansió de la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani, els responsables de les investigacions, juntament amb el conseller de Cultura, han explicat què hi han trobat un cop s'ha obert el sarcòfag. Segons han explicat, les restes de Pere el Gran s'han trobat parcialment momificades, és a dir, que va ser embalsamat, com era habitual amb les figures reials de l'Europa de l'època."
Mesos després que es descobrís que a l'interior del sarcòfag reial del monestir de Santes Creus hi havia les restes intactes del rei Pere el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor i el monarca responsable de l'expansió de la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani, els responsables de les investigacions, juntament amb el conseller de Cultura, han explicat què hi han trobat un cop s'ha obert el sarcòfag. Segons han explicat, les restes de Pere el Gran s'han trobat parcialment momificades, és a dir, que va ser embalsamat, com era habitual amb les figures reials de l'Europa de l'època."
"La paranoia politicolingüística", per Marta Alòs.
Quan Hipias va interrogar Sòcrates preguntant-li per la seva idea de justícia, aquest li va respondre: "No facis cas de les meves paraules, fixa't només en els meus actes." Els actes i els detalls d'una persona són sempre els elements més clarificadors, són aquells on, finalment, s'evidencia la determinació d'una voluntat. Per si de cas encara existeixen ànimes càndides que continuen deixant-se enganyar per una il·lusió, la prova del cotó fluix del menyspreu amb què Marcelino Iglesias està tractant les llengües pròpies de l'Aragó va molt més enllà de l'aprovació d'una llei d'ús, protecció i promoció que en cap cas no oficialitza el català ni l'aragonès, i és el fet que ni tan sols han volgut perdre el temps mimant l'aparador, procurant vestir una escenificació encara que només hagués estat per quedar bé, per no acabar de fer el ridícul davant de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Un dels detalls que el president Iglesias ha descurat ha estat el fet de no haver publicat la llei, precisament, en allò que, de boca enfora, qualifiquen de patrimoni històric i cultural aragonès, és a dir, en les llengües pròpies de l'Aragó!
Em sembla que va ser Confuci que va deixar escrit: "Si el príncep és virtuós, els súbdits l'imitaran." El passat 4 de març, el ple de l'ajuntament de Fraga va aprovar, amb els vots del PP i del PAR, la substitució del nom de cinc car-rers del polígon industrial Fraga est, que duien al damunt el pecat mortal de tenir la denominació en llengua catalana. L'alcalde es refugia darrere els empresaris del polígon per justificar l'injustificable, tot dient que el canvi respon a la petició formulada per aquest davant dels problemes per transmetre als seus clients els noms dels carrers. Doncs resseguint l'argument de mal pagador, no vull ni pensar quan aquests pobres empresaris vulguin ampliar negoci en països on el castellà no és la llengua oficial! Com es poden assassinar els mots amb aquesta impunitat? Dat i debatut, els carrers que fins ara guardaven i preservaven el patrimoni cultural i històric amb la difusió d'oficis perduts, ancestrals i vinculats a la població i a la seva demarcació geogràfica, com és el cas de Bataners, Adobacossis, Vencillaires, Matalasseres i Casillers passaran a dir-se: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. Benvinguts, fragatins i fragatines, al món globalitzat!
Publicat al diari Segre, 22 març 2010.
Matrícula gratis en quinze màsters i cursos de la UdL per a titulats universitaris a l'atur
Els titulats universitaris que s'hagin quedat sense feina i vulguin aprofitar per augmentar la seua formació tenen ara l'oportunitat d'inscriure's en un màster de la Universitat de Lleida sense pagar-ne la matrícula. El Govern central ha destinat 50.000 euros a la UdL per a aquesta finalitat i en l'actualitat l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) gestiona una quinzena de màsters i cursos en què es poden apuntar sempre que compleixin també altres requisits: tindre nacionalitat espanyola, entre 25 i 40 anys i estar percebent actualment la prestació per desocupació.
La directora de l'ICE, Neus Vila, va explicar que la inscripció finalitza el pròxim dia 25 i va afegir que ja hi ha entre una desena i una quinzena d'alumnes de màsters que s'han beneficiat d'aquesta iniciativa, pensada per al curs 2009-2010. Es tracta dels estudiants que es van matricular abans que la UdL disposés d'aquests recursos, als quals ara se'ls ha aplicat la gratuïtat. Així mateix, va apuntar que no poden saber el nombre de persones a les quals subvencionaran finalment les matrícules perquè no poden preveure en quin curs o màster s'inscriuran i perquè tots tenen un preu diferent. "Hi ha màsters de 3.000 euros, però també altres cursos més senzills", molt més barats, va precisar.
L'ICE ha enviat informació sobre aquesta iniciativa als Serveis d'Ocupació de Catalunya a Lleida. No obstant, aquests màsters no estan destinats només a titulats universitaris a l'atur sinó que s'hi pot inscriure qualsevol persona, pagant-ne la pertinent matrícula.
L'oferta és molt variada. Així, hi ha cursos sobre bioconstrucció, arquitectura, càlcul d'infraestructures, ecografia en medicina d'urgències, tecnologia de productes carnis, emprenedoria i promoció econòmica, i gestió d'empreses i màrqueting, per exemple. També es poden formar com a especialistes en administració pública i dret agroalimentari, tècnic de brigada helitransportada o especialista en tractament de sòls i aigua, entre altres coses.
oferta
Són els mateixos cursos que estan oberts a tota la ciutadania i les temàtiques són molt variades.
La directora de l'ICE, Neus Vila, va explicar que la inscripció finalitza el pròxim dia 25 i va afegir que ja hi ha entre una desena i una quinzena d'alumnes de màsters que s'han beneficiat d'aquesta iniciativa, pensada per al curs 2009-2010. Es tracta dels estudiants que es van matricular abans que la UdL disposés d'aquests recursos, als quals ara se'ls ha aplicat la gratuïtat. Així mateix, va apuntar que no poden saber el nombre de persones a les quals subvencionaran finalment les matrícules perquè no poden preveure en quin curs o màster s'inscriuran i perquè tots tenen un preu diferent. "Hi ha màsters de 3.000 euros, però també altres cursos més senzills", molt més barats, va precisar.
L'ICE ha enviat informació sobre aquesta iniciativa als Serveis d'Ocupació de Catalunya a Lleida. No obstant, aquests màsters no estan destinats només a titulats universitaris a l'atur sinó que s'hi pot inscriure qualsevol persona, pagant-ne la pertinent matrícula.
L'oferta és molt variada. Així, hi ha cursos sobre bioconstrucció, arquitectura, càlcul d'infraestructures, ecografia en medicina d'urgències, tecnologia de productes carnis, emprenedoria i promoció econòmica, i gestió d'empreses i màrqueting, per exemple. També es poden formar com a especialistes en administració pública i dret agroalimentari, tècnic de brigada helitransportada o especialista en tractament de sòls i aigua, entre altres coses.
oferta
Són els mateixos cursos que estan oberts a tota la ciutadania i les temàtiques són molt variades.
La CRUE s'adhereix a la ILP "Televisió sense fronteres"
València, 1 de març de 2010
NOTA DE PREMSA d'ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
La Conferència de Rectors de totes les Universitats espanyols - CRUE s’adhereix a la ILP.
NOTA DE PREMSA d'ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
La Conferència de Rectors de totes les Universitats espanyols - CRUE s’adhereix a la ILP.
La Iniciativa Legislativa Popular (IL) “Televisió sense Fronteres” per TV3 al País Valencià continua sumant adhesions. Pel que fa al món acadèmic, primer va ser la Xarxa Vives d’Universitats (que agrupa totes les universitats valencianes, catalanes i balears) i ara ha estat l’Assemblea General de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). L’adhesió de la CRUE es va aprovar el passat 22 de febrer, en la reunió del seu màxim òrgan, l’Assemblea General, amb el vot positiu de tots els rectors de totes les universitats espanyoles. La notícia és sens dubte excepcional, ja que la CRUE no sol aprovar pronunciaments ni adhesions semblants. Aquesta adhesió serà una veu espanyola important a l’hora del tràmit del projecte de llei, quan es confirme la recollida de 500.000 signatures a favor del projecte (recollida que continua a bon ritme i que previsiblement assolirà l’objectiu fixat).
EDITORIAL CONJUNTA DE 44 MITJANS PER UNA "TELEVISIÓ SENSE FRONTERES"
EDITORIAL CONJUNTA DE 44 MITJANS DE PREMSA ESCRITA I DIGITAL EN CATALÀ.
Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana
El passat 2 de febrer el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració, s’afirmava que “es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que s’estan produint al conjunt de l’Estat espanyol” i que l’acord es prenia “valorant la conveniència que l’Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital”.
L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al cada vegada més unànime consens entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les 20 universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives els que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, com també ho han fet tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.
Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans majors d’edat. I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens afecta al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat “un marc nacional de comunicació”.
Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans, entre ells l’AVUI i El Punt, hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè estigui a l’altura del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja està en el seu tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.
Si estàs d’acord amb una televisió sense fronteres, firma a favor de la ILP i difon l’editorial.
Quatre municipis del Segrià al·legaran contra el dipòsit de residus de Seròs
[Publicat a Diari Segre]
Els ajuntaments d'Almatret, Maials, Llardecans i la Granja d'Escarp tenen previst presentar al·legacions contra el projecte del dipòsit de residus de Seròs. Així ho van acordar durant la reunió celebrada divendres a la nit, en què també van participar membres dels sindicats UP i JARC, cooperatives agràries i la comunitat de regants del Segrià Sud (vegeu SEGRE d'ahir). Alguns dels alcaldes esperen formalitzar les al·legacions demà, i d'altres esperen a tractar-ho amb la resta de l'equip de govern. Aquest és el cas d'Almatret i la Granja d'Escarp.
La ubicació de l'abocador, prop del límit municipal de Seròs amb Almatret i del barranc de l'Aiguamoll, és un dels motius d'oposició dels municipis veïns. Els regidors de Maials i Llardecans van indicar que, en períodes de pluges abundants, les aigües del barranc desemboquen a l'Ebre, en un punt pròxim a la captació d'aigua del Segrià Sud, fet que provoca preocupació davant de possibles episodis de contaminació amb aigües residuals.
Per la seua part, l'alcalde de Seròs, Gabriel Pena, va insistir que la planta "no provocarà cap contaminació ni molèstia a Seròs ni als pobles veïns". Pena va expressar el seu suport al projecte, tot i que va destacar que el consistori "no és el promotor i acceptarà la resolució de la Generalitat". L'alcalde va afirmar que les compensacions de l'empresa permetrien "reduir a una xifra testimonial el rebut de les escombraries als veïns".
La ubicació de l'abocador, prop del límit municipal de Seròs amb Almatret i del barranc de l'Aiguamoll, és un dels motius d'oposició dels municipis veïns. Els regidors de Maials i Llardecans van indicar que, en períodes de pluges abundants, les aigües del barranc desemboquen a l'Ebre, en un punt pròxim a la captació d'aigua del Segrià Sud, fet que provoca preocupació davant de possibles episodis de contaminació amb aigües residuals.
Per la seua part, l'alcalde de Seròs, Gabriel Pena, va insistir que la planta "no provocarà cap contaminació ni molèstia a Seròs ni als pobles veïns". Pena va expressar el seu suport al projecte, tot i que va destacar que el consistori "no és el promotor i acceptarà la resolució de la Generalitat". L'alcalde va afirmar que les compensacions de l'empresa permetrien "reduir a una xifra testimonial el rebut de les escombraries als veïns".
Fraga cambia el nombre de 5 calles que citaban oficios en catalán por otros en castellano
[Diari La Manyana]
La Comisión Informativa de Atención al Ciudadano del Ayuntamiento de Fraga acordó ayer la modificación del nombre de cinco calles del polígono industrial Fraga Este. Esas calles llevan el nombre en catalán de antiguos oficios como Bataners, Adobacossis, Matalasseres, Casillers y Vencillaires, y cambiarán por el nombre de los continentes: Europa, Asia, Africa, América y Oceanía.
La razón del cambio está en la petición de las empresas instaladas en ese polígono, que tenían ciertas dificultades con sus proveedores para la identificación de esos nombres. La elección del nombre de los continentes para designar a esas calles de la zona industrial se debe a que son conocidos por todos y, por tanto, fáciles de recordar y de identificar, según explicaron desde el consistorio.Oposición del PSOELa decisión de cambiar los nombres de cinco calles del polígono Fraga Este fue adoptada con los votos del PP y el PAR, y la oposición del PSOE. El acuerdo, no obstante, deberá ser ratificado por la Junta de Gobierno o el Pleno y se aplicará en breve plazo de tiempo, según se ha previsto. En la Comisión Informativa de Atención al Ciudadano se acordó también proponer otorgar la denominación de Calle de la Punta a un vial del barrio de Miralsot que hasta ahora carecía de nombre. Nombre popularDicha denominación alude a la situación de la citada calle, ubicada en uno de los límites del barrio y oficializa un nombre que, explica la concejal de cultura, Rosana Aguilar, ya le daban los vecinos de la zona. En esa calle no había viviendas hasta ahora que se ha instalado ya una familia, de ahí que se ponga nombre a esa vía. Por este motivo, se ha decidido dar a la calle un nombre, con el objetivo de facilitar la vida de los vecinos.
La Comisión Informativa de Atención al Ciudadano del Ayuntamiento de Fraga acordó ayer la modificación del nombre de cinco calles del polígono industrial Fraga Este. Esas calles llevan el nombre en catalán de antiguos oficios como Bataners, Adobacossis, Matalasseres, Casillers y Vencillaires, y cambiarán por el nombre de los continentes: Europa, Asia, Africa, América y Oceanía.
La razón del cambio está en la petición de las empresas instaladas en ese polígono, que tenían ciertas dificultades con sus proveedores para la identificación de esos nombres. La elección del nombre de los continentes para designar a esas calles de la zona industrial se debe a que son conocidos por todos y, por tanto, fáciles de recordar y de identificar, según explicaron desde el consistorio.Oposición del PSOELa decisión de cambiar los nombres de cinco calles del polígono Fraga Este fue adoptada con los votos del PP y el PAR, y la oposición del PSOE. El acuerdo, no obstante, deberá ser ratificado por la Junta de Gobierno o el Pleno y se aplicará en breve plazo de tiempo, según se ha previsto. En la Comisión Informativa de Atención al Ciudadano se acordó también proponer otorgar la denominación de Calle de la Punta a un vial del barrio de Miralsot que hasta ahora carecía de nombre. Nombre popularDicha denominación alude a la situación de la citada calle, ubicada en uno de los límites del barrio y oficializa un nombre que, explica la concejal de cultura, Rosana Aguilar, ya le daban los vecinos de la zona. En esa calle no había viviendas hasta ahora que se ha instalado ya una familia, de ahí que se ponga nombre a esa vía. Por este motivo, se ha decidido dar a la calle un nombre, con el objetivo de facilitar la vida de los vecinos.
Iglesias, amb la viga a l’ull --- Qim Gibert.
Article d'opinió publicat al diari La Manyana, el passat 8 de febrer.
Darrerament Marcelino Iglesias, president d’Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l’església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l’art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (...) és un fet que no passa habitualment» (El Periódico,28-1-10).
Per la mateixa regla de tres, Iglesias també ens podria explicar per què des d’Aragó no fa cas dels compromisos adquirits per Espanya envers la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
O és que potser el president aragonès no és europeista, demòcrata i polític de fiar? I és que el model d’ensenyament que preveu el Consell d’Europa en territoris com ara la Franja de Ponent ha de ser impartit bàsicament en la llengua regional o minoritària.
En aquesta línia, el filòleg Albert Branchadell apunta que la llei de llengües aragonesa, vigent des del 30-1-10, no només no planteja un model de plena immersió, sinó que ni tan sols preveu un model bilingüe estructurat, «tot el que garanteix la llei és el que de fet ja existeix, és a dir, el dret a l’ensenyament voluntari del català i de l’aragonès (no en català ni en aragonès)» (El Periódico, 13-1-10).
No és la primera vegada que Iglesias fa declaracions com les esmentades.En el decurs de tres legislatures ha professat reiteradament un aragonesisme sorollós, que gairebé sempre ha explicitat mostrant hostilitat cap a Catalunya, per atenuar així la seva condició de catalanoparlant fill de Bonansa (Ribagorça Occidental).
En canvi, de les parròquies de la Diòcesi de Jaca, integrades a la Província Eclesiàstica de Pamplona, ningú no en canta ni gall ni gallina.
Amb el temps que fa que ocupa Iglesias la presidència d’Aragó, hagués estat més intel·ligent per la seva part dedicar esforços a fer pedagogia de la diversitat lingüística territorial, com un fenomen positiu i enriquidor, en lloc d’exhibir tanta aragonesitat forçada.
I és que, a hores d’ara, bona part dels franjolins no identifiquen el català com la seva llengua. Diu Javier Giralt, professor de filologia catalana de la Universitat de Saragossa:
«Tant costa d’entendre que no pot ser d’una altra manera, arran de la desinformació que ha imperat a la Franja entorn a la llengua autòctona? Mai a l’escola es va ensenyar que els parlars de la Franja són varietats del català, més aviat el contrari: foren desacreditades, advertint de les dificultats que els joves tindrien fent servir aquest ‘xampurrejat’» (Heraldo de Aragón, 16-desembre-09).
Aquesta ignorància també fomenta prejudicis, malentesos i oposició envers la diferència fins al punt que un tresor lingüístic local, el català i l’aragonès, és vist com una anomalia, un inconvenient, una sobrecàrrega. Manifestacions de l’estil de Jaume Cabós, tinent d’alcalde de Fraga, en seria un exemple: «No necessitem una llei que duplicarà els costos» (La Mañana, 19-12-09). L’econòmic és un raonament conegut com instrumental perquè acostuma a oblidar les finalitats nobles de la humanitat, en aquest cas el goig de viure en la llengua del territori.
Amb l’excusa del consens parlamentari, que mai ha reeixit (només la Chunta Aragonesista li ha fet costat), Marcelino Iglesias ha ajornat l’aprovació d’aquesta llei durant 11 anys. S’ha volgut curar en salut, just ara que enfila el seu darrer mandat com a president? Sigui com sigui, el de Bonansa ha demostrat tenir poca vista.
I és que sempre és més fàcil veure la brossa en l’ull de l’altre i no veure la biga en l’ull d’un mateix.
Darrerament Marcelino Iglesias, president d’Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l’església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l’art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (...) és un fet que no passa habitualment» (El Periódico,28-1-10).
Per la mateixa regla de tres, Iglesias també ens podria explicar per què des d’Aragó no fa cas dels compromisos adquirits per Espanya envers la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
O és que potser el president aragonès no és europeista, demòcrata i polític de fiar? I és que el model d’ensenyament que preveu el Consell d’Europa en territoris com ara la Franja de Ponent ha de ser impartit bàsicament en la llengua regional o minoritària.
En aquesta línia, el filòleg Albert Branchadell apunta que la llei de llengües aragonesa, vigent des del 30-1-10, no només no planteja un model de plena immersió, sinó que ni tan sols preveu un model bilingüe estructurat, «tot el que garanteix la llei és el que de fet ja existeix, és a dir, el dret a l’ensenyament voluntari del català i de l’aragonès (no en català ni en aragonès)» (El Periódico, 13-1-10).
No és la primera vegada que Iglesias fa declaracions com les esmentades.En el decurs de tres legislatures ha professat reiteradament un aragonesisme sorollós, que gairebé sempre ha explicitat mostrant hostilitat cap a Catalunya, per atenuar així la seva condició de catalanoparlant fill de Bonansa (Ribagorça Occidental).
En canvi, de les parròquies de la Diòcesi de Jaca, integrades a la Província Eclesiàstica de Pamplona, ningú no en canta ni gall ni gallina.
Amb el temps que fa que ocupa Iglesias la presidència d’Aragó, hagués estat més intel·ligent per la seva part dedicar esforços a fer pedagogia de la diversitat lingüística territorial, com un fenomen positiu i enriquidor, en lloc d’exhibir tanta aragonesitat forçada.
I és que, a hores d’ara, bona part dels franjolins no identifiquen el català com la seva llengua. Diu Javier Giralt, professor de filologia catalana de la Universitat de Saragossa:
«Tant costa d’entendre que no pot ser d’una altra manera, arran de la desinformació que ha imperat a la Franja entorn a la llengua autòctona? Mai a l’escola es va ensenyar que els parlars de la Franja són varietats del català, més aviat el contrari: foren desacreditades, advertint de les dificultats que els joves tindrien fent servir aquest ‘xampurrejat’» (Heraldo de Aragón, 16-desembre-09).
Aquesta ignorància també fomenta prejudicis, malentesos i oposició envers la diferència fins al punt que un tresor lingüístic local, el català i l’aragonès, és vist com una anomalia, un inconvenient, una sobrecàrrega. Manifestacions de l’estil de Jaume Cabós, tinent d’alcalde de Fraga, en seria un exemple: «No necessitem una llei que duplicarà els costos» (La Mañana, 19-12-09). L’econòmic és un raonament conegut com instrumental perquè acostuma a oblidar les finalitats nobles de la humanitat, en aquest cas el goig de viure en la llengua del territori.
Amb l’excusa del consens parlamentari, que mai ha reeixit (només la Chunta Aragonesista li ha fet costat), Marcelino Iglesias ha ajornat l’aprovació d’aquesta llei durant 11 anys. S’ha volgut curar en salut, just ara que enfila el seu darrer mandat com a president? Sigui com sigui, el de Bonansa ha demostrat tenir poca vista.
I és que sempre és més fàcil veure la brossa en l’ull de l’altre i no veure la biga en l’ull d’un mateix.
Aragón tendrá una academía oficial de catalán antes de que acabe el año
Font: Diari La Manyana
El primer trámite para el desarrollo de la Ley de Lenguas de Aragón, que entró en vigor el pasado sábado 30 de enero, será la creación del Consejo Superior de las Lenguas y concretar las zonas de uso. El Consejo Superior de las Lenguas, órgano consultivo de la DGA, deberá estar constituido antes del 30 de abril. Este órgano tendrá como primera tarea emitir un informe previo a la declaración de las zonas de utilización del catalán y el aragonés, algo que corresponderá a la DGA . Antes de que acabe el año también deberán estar operativas las dos Academias, de Aragonés y Catalán.
Para el próximo año, se pondrán en marcha todas las medidas educativas previstas en la Ley. El derecho a la enseñanza reglada del aragonés y el catalán se circunscribe a las zonas de uso habitual y siempre será voluntario. No se recoge la utilización del aragonés y el catalán como lenguas vehiculares en la enseñanza reglada. Será el Departamento de Educación y Cultura el que asumirá las competencias lingüísticas, y será desde esta consejería de donde dependerá el órgano administrativo que articulará toda esta política.La Ley de Lenguas reconoce la existencia, junto al castellano, del aragonés y el catalán como lenguas propias, originales e históricas de Aragón, aunque precisa que sólo el castellano es lengua oficial en Aragón. Los aragoneses tienen derecho a conocer ambas lenguas; usarlas en su relación con las Administraciones Públicas; estudiarlas; utilizarlas en la vida económica y social. La ley recalca que “nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua”.Las administraciones públicas favorecerán la comunicación oficial con los ciudadanos en aragonés y catalán. Se reformará el reglamento de las Cortes para regular el uso de ambas en la institución parlamentaria. El Justicia de Aragón defenderá los derechos lingüísticos de todos los aragoneses. Los documentos notariales podrán redactarse en cualquiera de las tres lenguas. La toponimia será la de uso histórico, en cualquiera de las tres lenguas, pero será única. Cada ayuntamiento decidirá en qué lengua rotula las vías públicas. Las modalidades y hablas locales del aragonés y el catalán serán protegidas en los espacios donde se habla tradicionalmente. La Ley de Lenguas se aprobó el pasado 17 de diciembre con los votos a favor del PSOE y CHA y la oposición de PP, PAR e IU.El nuevo texto legal reconoce que en Aragón también se habla el catalán en la zona de la Franja de Ponent un espacio que por razones geográficas obvias tiene una fuerte relación con la demarcación de Lleida y donde historicamente se habla catalán.
El primer trámite para el desarrollo de la Ley de Lenguas de Aragón, que entró en vigor el pasado sábado 30 de enero, será la creación del Consejo Superior de las Lenguas y concretar las zonas de uso. El Consejo Superior de las Lenguas, órgano consultivo de la DGA, deberá estar constituido antes del 30 de abril. Este órgano tendrá como primera tarea emitir un informe previo a la declaración de las zonas de utilización del catalán y el aragonés, algo que corresponderá a la DGA . Antes de que acabe el año también deberán estar operativas las dos Academias, de Aragonés y Catalán.
Para el próximo año, se pondrán en marcha todas las medidas educativas previstas en la Ley. El derecho a la enseñanza reglada del aragonés y el catalán se circunscribe a las zonas de uso habitual y siempre será voluntario. No se recoge la utilización del aragonés y el catalán como lenguas vehiculares en la enseñanza reglada. Será el Departamento de Educación y Cultura el que asumirá las competencias lingüísticas, y será desde esta consejería de donde dependerá el órgano administrativo que articulará toda esta política.La Ley de Lenguas reconoce la existencia, junto al castellano, del aragonés y el catalán como lenguas propias, originales e históricas de Aragón, aunque precisa que sólo el castellano es lengua oficial en Aragón. Los aragoneses tienen derecho a conocer ambas lenguas; usarlas en su relación con las Administraciones Públicas; estudiarlas; utilizarlas en la vida económica y social. La ley recalca que “nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua”.Las administraciones públicas favorecerán la comunicación oficial con los ciudadanos en aragonés y catalán. Se reformará el reglamento de las Cortes para regular el uso de ambas en la institución parlamentaria. El Justicia de Aragón defenderá los derechos lingüísticos de todos los aragoneses. Los documentos notariales podrán redactarse en cualquiera de las tres lenguas. La toponimia será la de uso histórico, en cualquiera de las tres lenguas, pero será única. Cada ayuntamiento decidirá en qué lengua rotula las vías públicas. Las modalidades y hablas locales del aragonés y el catalán serán protegidas en los espacios donde se habla tradicionalmente. La Ley de Lenguas se aprobó el pasado 17 de diciembre con los votos a favor del PSOE y CHA y la oposición de PP, PAR e IU.El nuevo texto legal reconoce que en Aragón también se habla el catalán en la zona de la Franja de Ponent un espacio que por razones geográficas obvias tiene una fuerte relación con la demarcación de Lleida y donde historicamente se habla catalán.
RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS PROJECTES DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ MONTSÓ-ISONA I FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR
COMUNICAT DE PREMSA DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA (CDF)
RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS PROJECTES DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ MONTSÓ-ISONA I FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha preguntat a la Comissió Europea, a instàncies de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), sobre les directrius mediambientals i de salut en relació als projectes de línia de molt alta tensió (MAT) Montsó- Isona i l'augment de la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar - La Pobla de Segur, línia existent entre la Franja de Ponent i el Pallars Jussà.
La pregunta es va presentar el passat dimarts, 12 de gener, prèviament a les mobilitzacions socials i associatives que es van organitzar a Areny de Noguera (Ribagorça), el passat 17 de gener, en contra d’aquests projectes.
No serà fins a començaments de febrer que la Comissió Europea respongui els requeriments de l'eurodiputat.
Adjuntem la pregunta presentada per Ramon Tremosa:
<< El 19 de octubre de 2005, el Tribunal Supremo español notificaba una sentencia “firme y contra la que no cabe recurso” anulando la Resolución de la Dirección General de la Energía, de 20 de mayo de 1999 por la que se autorizaba a Red Eléctrica de España S.A. el establecimiento de la línea eléctrica aérea de 400 kilovatios denominada "Unión de la línea Aragón-Frontera Francesa con la línea Sentmenat-Sallente". De esta línea, heredera de la desechada Aragón-Carzaril, REESA ya construyó una serie de torres eléctricas siguiendo el trazado proyectado y, a posteriori, recibió unas subvenciones para derruir toda la infraestructura levantada a tal efecto, que a fecha de hoy todavía siguen en pie, estando actualmente colonizadas por nidos de cigüeñas. Desde octubre de 2008 se pretenden aprovechar las mismas torres para la construcción de la denominada Monzón-Isona, siguiendo un trazado casi calcado al de la línea ya desechada Graus-Isona-Sallente. A unos 15 kilómetros más al norte del trazado de la Monzón-Isona, se encuentra la línea de alta tensión Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
En junio de 2009, Red Eléctrica presenta una memoria técnica para ampliar la capacidad de transporte de una línea de alta tensión entre Foradada del Toscar y La Pobla de Segur sobre una línea que pasa por diferentes espacios naturales de especial protección en una zona pirenaica con una gran fragilidad medioambiental y demográfica; y que incumple la legislación europea en diferentes tramos respecto a alturas, cableado y torres. Dicha memoria técnica hace referencia a la repotenciación de la línea eléctrica, incluyendo actuaciones como la elevación de algunos conductores (incrementando la altura de las torres eléctricas para cumplir la normativa vigente), el incremento de la capacidad de transporte (de 306 MVA a 400 MVA) y el consiguiente incremento de temperatura en el tendido (de 50ºC a 85ºC).
Otro de los aspectos que suscita cierta controversia y gran preocupación es la valoración del impacto medioambiental. Desde diferentes colectivos sociales y partidos políticos se considera que un incremento de la temperatura del tendido y el incremento en la altura de dicha instalación eléctrica debería implicar directamente una nueva valoración de impacto medioambiental de dichas modificaciones. Dicha nueva valoración sería la base argumental que permitiera autorizar o no medioambientalmente las actuaciones que nos ocupan
A la luz de lo anteriormente, ¿No cree la Comisión que esta línea, que pasa muy cerca o por encima de pequeños núcleos habitados y de viviendas, en una zona con gran densidad de especies protegidas como el quebrantahuesos y el buitre, infringe las Directivas europeas medioambientales y de salud pública? >>
RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS PROJECTES DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ MONTSÓ-ISONA I FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha preguntat a la Comissió Europea, a instàncies de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), sobre les directrius mediambientals i de salut en relació als projectes de línia de molt alta tensió (MAT) Montsó- Isona i l'augment de la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar - La Pobla de Segur, línia existent entre la Franja de Ponent i el Pallars Jussà.
La pregunta es va presentar el passat dimarts, 12 de gener, prèviament a les mobilitzacions socials i associatives que es van organitzar a Areny de Noguera (Ribagorça), el passat 17 de gener, en contra d’aquests projectes.
No serà fins a començaments de febrer que la Comissió Europea respongui els requeriments de l'eurodiputat.
Adjuntem la pregunta presentada per Ramon Tremosa:
<< El 19 de octubre de 2005, el Tribunal Supremo español notificaba una sentencia “firme y contra la que no cabe recurso” anulando la Resolución de la Dirección General de la Energía, de 20 de mayo de 1999 por la que se autorizaba a Red Eléctrica de España S.A. el establecimiento de la línea eléctrica aérea de 400 kilovatios denominada "Unión de la línea Aragón-Frontera Francesa con la línea Sentmenat-Sallente". De esta línea, heredera de la desechada Aragón-Carzaril, REESA ya construyó una serie de torres eléctricas siguiendo el trazado proyectado y, a posteriori, recibió unas subvenciones para derruir toda la infraestructura levantada a tal efecto, que a fecha de hoy todavía siguen en pie, estando actualmente colonizadas por nidos de cigüeñas. Desde octubre de 2008 se pretenden aprovechar las mismas torres para la construcción de la denominada Monzón-Isona, siguiendo un trazado casi calcado al de la línea ya desechada Graus-Isona-Sallente. A unos 15 kilómetros más al norte del trazado de la Monzón-Isona, se encuentra la línea de alta tensión Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
En junio de 2009, Red Eléctrica presenta una memoria técnica para ampliar la capacidad de transporte de una línea de alta tensión entre Foradada del Toscar y La Pobla de Segur sobre una línea que pasa por diferentes espacios naturales de especial protección en una zona pirenaica con una gran fragilidad medioambiental y demográfica; y que incumple la legislación europea en diferentes tramos respecto a alturas, cableado y torres. Dicha memoria técnica hace referencia a la repotenciación de la línea eléctrica, incluyendo actuaciones como la elevación de algunos conductores (incrementando la altura de las torres eléctricas para cumplir la normativa vigente), el incremento de la capacidad de transporte (de 306 MVA a 400 MVA) y el consiguiente incremento de temperatura en el tendido (de 50ºC a 85ºC).
Otro de los aspectos que suscita cierta controversia y gran preocupación es la valoración del impacto medioambiental. Desde diferentes colectivos sociales y partidos políticos se considera que un incremento de la temperatura del tendido y el incremento en la altura de dicha instalación eléctrica debería implicar directamente una nueva valoración de impacto medioambiental de dichas modificaciones. Dicha nueva valoración sería la base argumental que permitiera autorizar o no medioambientalmente las actuaciones que nos ocupan
A la luz de lo anteriormente, ¿No cree la Comisión que esta línea, que pasa muy cerca o por encima de pequeños núcleos habitados y de viviendas, en una zona con gran densidad de especies protegidas como el quebrantahuesos y el buitre, infringe las Directivas europeas medioambientales y de salud pública? >>
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
