El Centre d'Observació de l'Univers d'Àger rep 28.000 visitants durant el seu primer any d'existència
Àger (ACN).- El Centre d'Observació de l'Univers d'Àger ha rebut 28.000 visitants durant el primer any en funcionament. L'element que més crida l'atenció als visitants és l'anomenat 'Ull del Montsec', un planetari on es projecten espectacles audiovisuals sobre l'univers com el que s'ha estrenat aquest dimecres, 'El secret del coet de la caixa de cartró'. Es tracta d'un programa que es projecta a 200 observatoris de l'univers de tot el món, i que segons el director científic del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas, serà per primera vegada en català. La sala de projeccions és l'única a Europa en què s'obre la cúpula i permet observar el cel. Una altra novetat d'aquest any seran robots espacials pel Montsec.
Un recurso del PSOE impide el derribo del colegio San José de Calasanz
Un recurso de reposición presentado por el PSOE ante el Contencioso Administrativo de Huesca impedirá que el Ayuntamiento de Fraga ejecute el derribo del edificio antiguo del Colegio San José de Calasanz, un inmueble actualmente sin uso que el consistorio pretendía tirar abajo durante las vacaciones de Semana Santa. El ayuntamiento dispone de cuatro informes que defienden su estado de ruina económica, pero el grupo municipal del PSOE y el Gobierno de Aragón consideran que el inmueble debe rehabilitarse.
El equipo de Gobierno espera que el derribo pueda tener lugar este verano. Estos trabajos estaban planificados para esta Semana Santa, al ser un periodo sin clases. Ahora tendrán que ser cancelados mientras los tribunales se pronuncian sobre el recurso. Los populares, al frente del consistorio, creen que este no será aceptado, según indicó ayer el portavoz municipal, Jaime Cabós. "Disponemos de un informe elaborado por la secretaria del ayuntamiento que así lo indica", explicó Cabós, que lamentó que el recurso suponga un retraso en un derribo que el equipo de Gobierno considera necesario.
"No es un capricho, como algunos intentan hacer creer --manifestó--. Derribar y construir un nuevo edificio es lo mejor. Los informes certifican el estado de ruina económica del edificio y, por eso, descartamos la rehabilitación por la que apuestan el grupo municipal del PSOE y la DGA. Los triste es que se deba aplazar". Las declaraciones de Cabós llegan después de la visita realizada el miércoles a Fraga por Felipe Faci, director general de Administración Educativa del Gobierno de Aragón. Durante la misma, Faci reiteró que lo más adecuado es rehabilitar el edificio y apuntó que la DGA está dispuesta a financiar un 50% del coste.
El equipo de Gobierno espera que el derribo pueda tener lugar este verano. Estos trabajos estaban planificados para esta Semana Santa, al ser un periodo sin clases. Ahora tendrán que ser cancelados mientras los tribunales se pronuncian sobre el recurso. Los populares, al frente del consistorio, creen que este no será aceptado, según indicó ayer el portavoz municipal, Jaime Cabós. "Disponemos de un informe elaborado por la secretaria del ayuntamiento que así lo indica", explicó Cabós, que lamentó que el recurso suponga un retraso en un derribo que el equipo de Gobierno considera necesario.
"No es un capricho, como algunos intentan hacer creer --manifestó--. Derribar y construir un nuevo edificio es lo mejor. Los informes certifican el estado de ruina económica del edificio y, por eso, descartamos la rehabilitación por la que apuestan el grupo municipal del PSOE y la DGA. Los triste es que se deba aplazar". Las declaraciones de Cabós llegan después de la visita realizada el miércoles a Fraga por Felipe Faci, director general de Administración Educativa del Gobierno de Aragón. Durante la misma, Faci reiteró que lo más adecuado es rehabilitar el edificio y apuntó que la DGA está dispuesta a financiar un 50% del coste.
Un poble d'Aragó es rebel·la contra el català
Veïns de la Codoñera obliguen a suspendre una conferència sobre la llei de llengües.
Enquestes polítiques. Autonòmiques.
Eleccions catalanes 2010: CiU apuntala la majoria
Eleccions aragoneses 2011: El PSOE haurà de canviar de socis http://www.publico.es/espana/302252/psoe/debera/decidir/aliados
Eleccions aragoneses 2011: El PSOE haurà de canviar de socis http://www.publico.es/espana/302252/psoe/debera/decidir/aliados
CiU guanyaria avui les eleccions amb més de 61 escons i el PSC i ERC baixarien a 36 i 12, segons El Periódico
ACN
Si les eleccions al Parlament de Catalunya se celebressin avui, CiU obtindria entre 61 i 63 diputats i es quedaria a només cinc d'obtenir la majoria absoluta. Per contra, tripartit baixaria vots i no podria sumar prou per repetir govern. Encapçala la davallada ERC, que amb 8 diputats menys es quedaria a 13; seguit del PSC, que perdria entre un i tres escons, quedant-se amb 36 representants al Parlament. ICV es mantindria igual o perdria un parlamentari, sumant 12 escons. Per la seva part, el PPC aconseguiria 14 escons i se situaria, davant la davallada dels republicans, com la tercera força al Parlament, segons l'enquesta elaborada aquest mes de març per GESOP per a El Periódico.
Bilingüisme imbècil, per Ferran Suay
Si la idea en positiu del bilingüisme és la d'enriquir els membres d'una societat, fent que dominen més d'una llengua, hi ha unes quantes estratègies que —de manera inequívoca— no van en aquesta direcció. Una d'elles és la de mantenir absolutament tots els rètols (vull dir, tots els que no estan escrits exclusivament en castellà) en els dos idiomes, amb total independència del contingut. Mentre que s'entén que pot resultar aclaridor un rètol com ara: Draçanes//Astilleros/, resulta completament superflu indicar, com passa, per exemple a l'estació del Cabanyal de València: Direcció Castelló//Dirección Castellón/. Quina és la idea que tenen els autors del rètol? Que una persona de llengua inicial castellana, llegint «Direcció Castelló», pot equivocar-se i pensar que això, traduït al seu idioma matern és «Lavabos de mujeres», per posar un cas?
Des del meu punt de vista, el que fan amb això els perpetradors d'aquest i altres cartells és tractar d'imbècils els possibles lectors. Sense entrar en la ignominiosa i innecessària estratègia colonialista de traduir al castellà els topònims (que hi ha en el mot 'Castelló' que el faça impronunciable per a un castellà?), és evident que no cal ser un superdotat intel·lectual per a entendre perfectament el significat de 'Direcció', fins i tot quan hi falta la ena final que la convertiria en una paraula netament castellana.
El súmum de la imbecil·litat d'aquesta estratègia podem trobar-lo al Port de Xàbia/ /Puerto de Jávea/, en un indicador situat a prop de la Llotja//Lonja/, que resa: Gasolinera / /Gasolinera/. Magnífic! Tot un monument a l'estupidesa humana. Així, els valencians hi podem llegir tranquil·lament 'Gasolinera', mentre que —per contra— els castellans hi llegiran, amb absoluta comoditat: '/Gasolinera/'. I tots contents!
No tinc cap dubte que les autoritat responsables d'aquestes decisions tan assenyades no pretenen insultar els contribuents de llengua inicial castellana, tot considerant-los severament incapacitats per a entendre paraules que difereixen en una sola lletra de les que ells mateixos emprarien. Ans al contrari, pertenen enviar-los un missatge inequívoc: «no cal que feu ni el mínim esforç per conéixer un sol mot de la llengua pròpia d'aquest poble. Ja ens encarregarem nosaltres d'exterminar-la per tal que no us faça cap nosa». Mentrestant, això sí, deixeu-nos que continuem parlant de bilingüisme. Sona tan bé!
El Congrés aprova la llei de morositat que fixa en trenta dies els pagaments de l'administració a les empreses
La Comissió d'Indústria, Turisme i Comerç del Congrés espanyol ha aprovat avui la reforma de la llei de morositat, que té el propòsit d'accelerar els pagamanets a les empreses. La iniciativa, promoguda per CiU i aprovada per unanimitat en gran part de l'articulat, fixa en trenta dies el termini de pagament de les administracions a les empreses a partir del 2013. El termini per al sector privat serà de 60 dies a partir del moment en què els seus proveïdors lliurin els béns o prestin els serveis contractats.
La proposició suposa la modificació de la llei 3/2004 sobre morositat en les operacions comercials, que establia un règim general de pagament a 60 dies, amb excepcions a 90 dies i una limitació de 30 dies per als béns peribles. El PSOE ha perdut la votació d'una clàusula que permetia que les empreses negociessin dates per sobre de la Llei en contractes amb companyies de facturació per sobre dels 100 milions d'euros.
L'aplicació serà gradual. En concret les administracions públiques que paguen actualment a 154 dies vista, ho hauran de fer a 55 aquest any, 50 l'any vinent, 40 el 2012 i el 2013 a 30. En el cas de les empreses privades i exceptuant el sector alimentari, que hauran de pagar a 30 dies, el període transitori arrencarà amb 85 dies aquest any, 75 el 2012 i 60 el 2013.
Així mateix s'estableix que els dies comencen a comptar des que es rep el bé o servei i no des que l'empresa rep la factura de l'empresari. A més a més, els creditors podran reclamar indemnitzacions quan hagin de reclamar judicial o financerament, amb un límit del 15% per imports superiors als 30.000 euros. També es podran agrupar per reclamar col·lectivament.
'El punt feble'
CiU s'ha felicitat per l'aprovació però ha admès, amb tot, que aquesta llei té 'un punt feble', car aquests terminis de pagament són difícilment assolibles per als ajuntaments. Per CiU, cal que el govern espanyol prengui 'mesures urgents' per a millorar la situació financera dels ajuntaments.
Un estudio de la UdL asegura que las escuelas rurales tienen más calidad que las urbanas
LLEIDA, 23 Mar. (EUROPA PRESS)
Un estudio de la Universitat de Lleida (UdL) ha demostrado que se ofrece mejor calidad en la enseñanza de las escuelas rurales que en las urbanas, según confirmó a Europa Press la institución.
El estudio, titulado 'Mito y realidad de la escuela rural catalana' --elaborado por los profesores Xavier Burrial, Jordi Garreta, Núria Llevot, Pila Navarro, Tere Sala y Lluís Samper--, apunta como una ventaja de las escuelas rurales el hecho de tener pocos alumnos y mezclar niños de diferentes edades en una misma aula, avanzó hoy el diario 'Segre'.
Este sistema es considerado por los propios docentes como una ventaja respecto a los colegios urbanos y permite ofrecer una enseñanza de mayor calidad.
Para realizar el trabajo, los investigadores entrevistaron a 202 directores de escuelas rurales, maestros, jefes de estudio, secretarios, profesores itinerantes.
Un 57,4% destacó como punto fuerte la atención personalizada y la relación que se establece con los alumnos y un 24,8%, señaló que la agrupación de alumnos favorece el aprendizaje.
Dolors Preixens, directora del colegio El Segrià de Llívia, que forma parte de la Zona Escolar Rural (ZER) L'Horta de Lleida explicó que los estudiantes son agrupados por ciclos (quinto y sexto de Primaria juntos, por ejemplo), hecho que permite "que los más avanzados pesquen conceptos del curso superior y los que van más atrasados repasen".
Los directores también valoran compartir docentes itinerantes (un 29,2%) y la posibilidad de hacer actividades conjuntas. Un 57,4% de los entrevistados (directores y maestros, esencialmente) consideraron que el punto mejor valorado de las escuelas rurales es la atención personalizada a los alumnos, mientras que un 19,7% destacó la baja ratio que permite una no-masificación.
Un 24,8% valoró la agrupación de estudiantes como factor de mejora del aprendizaje y un 14,9%, el ambiente familiar y la convivencia en los centros.
Asimismo, un 17,3% de los encuestados apuntó como desventaja la soledad del niño en el curso o en el ciclo, y un 13,9% citó la falta de recursos humanos y técnicos. Un 10,9% destaca también el mayor trabajo que tienen los maestros.
Un estudio de la Universitat de Lleida (UdL) ha demostrado que se ofrece mejor calidad en la enseñanza de las escuelas rurales que en las urbanas, según confirmó a Europa Press la institución.
El estudio, titulado 'Mito y realidad de la escuela rural catalana' --elaborado por los profesores Xavier Burrial, Jordi Garreta, Núria Llevot, Pila Navarro, Tere Sala y Lluís Samper--, apunta como una ventaja de las escuelas rurales el hecho de tener pocos alumnos y mezclar niños de diferentes edades en una misma aula, avanzó hoy el diario 'Segre'.
Este sistema es considerado por los propios docentes como una ventaja respecto a los colegios urbanos y permite ofrecer una enseñanza de mayor calidad.
Para realizar el trabajo, los investigadores entrevistaron a 202 directores de escuelas rurales, maestros, jefes de estudio, secretarios, profesores itinerantes.
Un 57,4% destacó como punto fuerte la atención personalizada y la relación que se establece con los alumnos y un 24,8%, señaló que la agrupación de alumnos favorece el aprendizaje.
Dolors Preixens, directora del colegio El Segrià de Llívia, que forma parte de la Zona Escolar Rural (ZER) L'Horta de Lleida explicó que los estudiantes son agrupados por ciclos (quinto y sexto de Primaria juntos, por ejemplo), hecho que permite "que los más avanzados pesquen conceptos del curso superior y los que van más atrasados repasen".
Los directores también valoran compartir docentes itinerantes (un 29,2%) y la posibilidad de hacer actividades conjuntas. Un 57,4% de los entrevistados (directores y maestros, esencialmente) consideraron que el punto mejor valorado de las escuelas rurales es la atención personalizada a los alumnos, mientras que un 19,7% destacó la baja ratio que permite una no-masificación.
Un 24,8% valoró la agrupación de estudiantes como factor de mejora del aprendizaje y un 14,9%, el ambiente familiar y la convivencia en los centros.
Asimismo, un 17,3% de los encuestados apuntó como desventaja la soledad del niño en el curso o en el ciclo, y un 13,9% citó la falta de recursos humanos y técnicos. Un 10,9% destaca también el mayor trabajo que tienen los maestros.
"Este tema debería solucionarse con diálogo y no a golpe de querella"
El abogado del Obispado leridano dice que los alcaldes podrían incurrir en un delito.
De l'ús del català a la tèrmica de Mequinensa, per Ramon Tremosa
Què estàs fent en favor de la utilització del català al Parlament Europeu? em pregunta sovint la gent, quan vaig amunt i avall pel territori. Avui us explico les gestions que he fet en les darreres setmanes sobre aquesta qüestió, que inclou una entrevista amb el president del Parlament Europeu Jerzy Buzek (a la foto), així com també la idea que he tingut per tal d'aconseguir resultats en el plenari del mes de juny d'aquest any. D'altra banda, estic content d'una resposta que la Comissió Europea ens ha donat, relativa a la central tèrmica de Mequinensa, que el govern aragonès està impulsant a tocar de Catalunya: s'obre expedient al govern aragonès per tal d'aclarir algunes irregularitats comeses en el seu rapidíssim procés de tramitació. Avui em plau de parlar-vos d'interessos locals catalans, vistos els irresolubles dubtes en què la Unió Europea es troba: així, mentre Durao Barroso demana solidaritat amb Grècia, des d'Alemanya el ministre de Finances Wolfang Schäuble afirma que cal expulsar de l´euro els països que no controlin els seus comptes públics. I ahir, a la Comissió d'Economia, Jean Claude Trichet es va pronunciar en contra dels eurobons (títols de deute públic emesos per la Unió Europea,que permetrien a Grècia finançar el seu deute públic a un tipus d'interès més baix). Trichet deia això tot just dues hores després que, a la mateixa sala un altre Jean Claude (Juncker, president de l'Eurogrup, els club dels onze països que conformem la zona euro), s'hi pronunciés a favor. La construcció europea és en una cruïlla, més ben dit, al mig d'una escala: mentre uns volen seguir pujant els altres volen quedar-s'hi o fins i tot, alguns volen fins i tot baixar l'escala. En tot cas, pel camí que triï la UE passa el futur de Catalunya.
Vaig entrevistar-me amb Jerzi Buzek el passat 9 de març a Estrasburg. Li vaig regalar una ampolla de vi i una ampolla d'oli etiquetades en català (en la llengua invisible, li vaig dir) i un llibre en anglès sobre el corredor ferroviari mediterrani de FERRMED (www.ferrmed.com). Buzek, polonès de Silèsia, professor universitari i ex militant del sindicat clandestí Solidarnosc, gaudeix d'un bon prestigi i va obtenir molts vots de gairebé tots els grups en la seva elecció: molt aficionat a la geografia, es va estar mirant el llibre durant deu minuts, especialment alguns dels seus mapes. Pel que fa al català ell va em dir això tan repetit de què, mentre al Congrés de Madrid no es parli català, que no teníem res a fer.
Després de reconèixer que aquesta qüestió l'havíem de resoldre els catalans a casa (començant pels vots del PSC al Congrés dels diputats), vaig proposar a Buzek una excepció al rígid i inflexible reglament europeu: parlar excepcionalment català en el debat de la cloenda de la presidència espanyola, quan Zapatero vindrà aquest mes de juny a fer balanç de la presidència espanyola semestral de la UE. "La negativa radical a flexibilitzar l'ús del català, ni que sigui excepcionalment, dóna incentius racionals creixents a més i més catalans a demanar la independència, atès que la UE és només un club d'Estats; i molt catalans, atès que l'Estat espanyol és contrari al català, demanen un Estat propi per a no sentir-se tractats com a ciutadans de segona classe". Després d'una estona de conversa (en què vaig comparar Rússia i Castella: d'això en parlaré un altre dia), Buzek em va dir que traslladés la meva petició al govern espanyol i que després en tornéssim a parlar.
Aquella mateixa tarda vaig anar a cercar en Pau Solanillas, el braç dret de Diego López Garrido, Secretari d'Estat per a la presidència espanyola. En Pau, que segueix estoicament, de sol a sol, tots els debats a Estrasburg, va trobar excel.lent la idea i es va comprometre a traslladar-la directament a Zapatero. Vet ací una coincidència d'interessos: a mi m'interessa fer amb l'ús del català una primera escletxa en el mur rígid de ciment del reglament europeu, per tal de començar a fer de l'excepció una norma; i els socialistes catalans estan més necessitats que mai d'un gest, ni que sigui un de sol, que sigui una picada d'ull del PSOE a la plurinacionalitat de l'Estat i que els diferenciï del PP.
I és que encara ressonen les paraules de Zapatero del passat 14 de gener, quan li vaig preguntar quan es podria parlar català al Parlament Europeu: "mi gobierno ya ha resuelto el uso de las lenguas oficiales en las instituciones europeas". Si ara però el govern espanyol ho demanés formalment, llavors Buzek podria autoritzar l'ús del català excepcionalment en aquell debat: el seu cap de gabinet, l'espanyol Javier Pomés, em va reconèixer després de la reunió amb Buzek que no hi havíem problemes ni tècnics ni econòmics per a aquella utilització excepcional.
Aquesta idea l'he traslladat als altres eurodiputats catalans, al president del Parlament de Catalunya (que aviat presentarà la traducció al català del Tractat de Lisboa) i la vaig anunciar el divendres passat al programa "L'Oracle" de Catalunya Ràdio, una tertúlia de Xavier Graset que evoca els millors records dels "Postres de músic". He donat a conèixer aquesta idea per tal de que consti públicament que ara la pilota la té el PSC i el govern espanyol. Si, com penso que passarà, finalment no es pot fer servir el català al mes de juny, la plena responsabilitat recaurà en el PSC i en el govern espanyol, que tornaran a donar per bona la "solució final" que el règim franquista va donar el 1939 a la llengua catalana a nivell internacional.
D'altra banda una bona notícia: fins ara he presentat dues preguntes a la Comissió Europea en referència a la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa, impulsada pel govern aragonès. En aquests mesos he mantingut reunions i trobades amb detractors de la central, els residus de la qual seran abocats pel vent sobre els camps d'arbres fruiters de la comarca veïna del Segrià. Així, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió, on feia referència a les al·legacions presentades per la Plataforma “Almatret Net”, que demana que es denegui el permís de construcció pel risc per a la salut pública i mediambiental de l’alt grau de pol·lució que produeix una central d’aquest tipus.
La resposta de la Comissió, que podeu trobar al meu web www.tremosa.cat (secció activitat parlamentària) afirma que s’investigarà com s’estan aplicant les directives que regeixen la construcció de la central tèrmica de Mequinensa, així com les disposicions que regulen la concessió de permisos i la protecció del medi ambient en aquest cas.
El passat dijous el Periódico de Aragón es feia ressò de la notícia a tota pàgina, mentre que a Catalunya no se n'ha dit res: que curiós, el govern tripartit ha avortat tot un canal de regadiu Segarra-Garrigues, amb uns més que dubtosos informes sobre l'afectació hipotètica del mateix a unes quantes aus (per què el govern de la Generalitat no fa públics els informes mediambientals enviats a Brussel.les en els darrers anys?) i, en canvi, no diu res sobre la central tèrmica de Mequinensa. Només cal parlar amb els alcaldes i els pagesos de la zona per veure la gran preocupació que tenen per la contaminació que aquesta central generarà sobre la plana de Lleida. Per què calla el govern català sobre aquest tema?
Vaig entrevistar-me amb Jerzi Buzek el passat 9 de març a Estrasburg. Li vaig regalar una ampolla de vi i una ampolla d'oli etiquetades en català (en la llengua invisible, li vaig dir) i un llibre en anglès sobre el corredor ferroviari mediterrani de FERRMED (www.ferrmed.com). Buzek, polonès de Silèsia, professor universitari i ex militant del sindicat clandestí Solidarnosc, gaudeix d'un bon prestigi i va obtenir molts vots de gairebé tots els grups en la seva elecció: molt aficionat a la geografia, es va estar mirant el llibre durant deu minuts, especialment alguns dels seus mapes. Pel que fa al català ell va em dir això tan repetit de què, mentre al Congrés de Madrid no es parli català, que no teníem res a fer.
Després de reconèixer que aquesta qüestió l'havíem de resoldre els catalans a casa (començant pels vots del PSC al Congrés dels diputats), vaig proposar a Buzek una excepció al rígid i inflexible reglament europeu: parlar excepcionalment català en el debat de la cloenda de la presidència espanyola, quan Zapatero vindrà aquest mes de juny a fer balanç de la presidència espanyola semestral de la UE. "La negativa radical a flexibilitzar l'ús del català, ni que sigui excepcionalment, dóna incentius racionals creixents a més i més catalans a demanar la independència, atès que la UE és només un club d'Estats; i molt catalans, atès que l'Estat espanyol és contrari al català, demanen un Estat propi per a no sentir-se tractats com a ciutadans de segona classe". Després d'una estona de conversa (en què vaig comparar Rússia i Castella: d'això en parlaré un altre dia), Buzek em va dir que traslladés la meva petició al govern espanyol i que després en tornéssim a parlar.
Aquella mateixa tarda vaig anar a cercar en Pau Solanillas, el braç dret de Diego López Garrido, Secretari d'Estat per a la presidència espanyola. En Pau, que segueix estoicament, de sol a sol, tots els debats a Estrasburg, va trobar excel.lent la idea i es va comprometre a traslladar-la directament a Zapatero. Vet ací una coincidència d'interessos: a mi m'interessa fer amb l'ús del català una primera escletxa en el mur rígid de ciment del reglament europeu, per tal de començar a fer de l'excepció una norma; i els socialistes catalans estan més necessitats que mai d'un gest, ni que sigui un de sol, que sigui una picada d'ull del PSOE a la plurinacionalitat de l'Estat i que els diferenciï del PP.
I és que encara ressonen les paraules de Zapatero del passat 14 de gener, quan li vaig preguntar quan es podria parlar català al Parlament Europeu: "mi gobierno ya ha resuelto el uso de las lenguas oficiales en las instituciones europeas". Si ara però el govern espanyol ho demanés formalment, llavors Buzek podria autoritzar l'ús del català excepcionalment en aquell debat: el seu cap de gabinet, l'espanyol Javier Pomés, em va reconèixer després de la reunió amb Buzek que no hi havíem problemes ni tècnics ni econòmics per a aquella utilització excepcional.
Aquesta idea l'he traslladat als altres eurodiputats catalans, al president del Parlament de Catalunya (que aviat presentarà la traducció al català del Tractat de Lisboa) i la vaig anunciar el divendres passat al programa "L'Oracle" de Catalunya Ràdio, una tertúlia de Xavier Graset que evoca els millors records dels "Postres de músic". He donat a conèixer aquesta idea per tal de que consti públicament que ara la pilota la té el PSC i el govern espanyol. Si, com penso que passarà, finalment no es pot fer servir el català al mes de juny, la plena responsabilitat recaurà en el PSC i en el govern espanyol, que tornaran a donar per bona la "solució final" que el règim franquista va donar el 1939 a la llengua catalana a nivell internacional.
D'altra banda una bona notícia: fins ara he presentat dues preguntes a la Comissió Europea en referència a la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa, impulsada pel govern aragonès. En aquests mesos he mantingut reunions i trobades amb detractors de la central, els residus de la qual seran abocats pel vent sobre els camps d'arbres fruiters de la comarca veïna del Segrià. Així, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió, on feia referència a les al·legacions presentades per la Plataforma “Almatret Net”, que demana que es denegui el permís de construcció pel risc per a la salut pública i mediambiental de l’alt grau de pol·lució que produeix una central d’aquest tipus.
La resposta de la Comissió, que podeu trobar al meu web www.tremosa.cat (secció activitat parlamentària) afirma que s’investigarà com s’estan aplicant les directives que regeixen la construcció de la central tèrmica de Mequinensa, així com les disposicions que regulen la concessió de permisos i la protecció del medi ambient en aquest cas.
El passat dijous el Periódico de Aragón es feia ressò de la notícia a tota pàgina, mentre que a Catalunya no se n'ha dit res: que curiós, el govern tripartit ha avortat tot un canal de regadiu Segarra-Garrigues, amb uns més que dubtosos informes sobre l'afectació hipotètica del mateix a unes quantes aus (per què el govern de la Generalitat no fa públics els informes mediambientals enviats a Brussel.les en els darrers anys?) i, en canvi, no diu res sobre la central tèrmica de Mequinensa. Només cal parlar amb els alcaldes i els pagesos de la zona per veure la gran preocupació que tenen per la contaminació que aquesta central generarà sobre la plana de Lleida. Per què calla el govern català sobre aquest tema?
Els fets de la Codonyera, per Artur Quintana i Font.
El vint de febrer passat, com ja dèiem amb detall al darrer número d’aquesta revista, la CHA no va poder fer una conferència informativa sobre la Llei de Llengües. Davant d’això es va decidir fer-la el dia 20 de març. I aquest dia la conferència ha començat al Saló de la Cultura de la Codonyera davant d’una vintena de persones -entre les quals hi havia destacats membres de la FACAO, com el Sr. Vallès i el senyor Gascón- i l’ha feta en Marco Negredo, president del Rolde de Polìtica Lingüística de la CHA, presentat per Francisco Oliver, de la Freixneda, també del mateix partit. Els acompanyava Pilar Santos, de la Codonyera, membre igualment de la CHA.
Poc després d’haver iniciat, en castellà, la conferència han entrat al Saló un centenar de persones majoritàriament de la Codonyera, entre les quals molts xiquets d’escola, que exhibint samarretes amb el lema I love chapurriau han anat estenent pancartes contra la pròpia llengua catalana de la Codonyera i contra els catalans no, però si contra els catalanistes. La més gran part d’aqueixes pancartes eren en català, algunes en castellà. Mentre una pancarta declarava que No sem analfabetos -i afegia uns mots que no vaig poder llegir perquè el públic ho tapava-, una altra es contradeia dient Chapurriau parlat, escrit no. Tot just començada la conferència, l’alcaldessa de la Codonyera, María José Gascón, ha demanat la paraula i ha parlat, no pas sobre la Llei de Llengües, sinó sobre la seua versió de per què no es va poder celebrar la conferència el vint de febrer. Ha acabat el parlament afirmant l’esperit democràtic i tolerant de la Codonyera i ha recomanat al públic que deixès parlar al ponent. Però tan bon punt aquest ha dir la paraula català ha estat interromput, i així una vegada i una altra, sense que les crides a la tolerància per part de l’alcaldessa tinguessen cap efecte sobre la gran majoria del públic. A la tercera vegada de ser interromput, i vist que l’ambient podia esdevenir perillós i tot, Marco Negredo ha decidit suspendre l’acte.
Llevat d’alguns insults verbals i gestuals, el públic se n’ha anat pacíficament. Un cop més s’ha fet evident que trenta-dos anys d’escoles democràtiques a la Codonyera han contribuït ben poc a informar degudament gran part del públic assistent sobre la pròpia llengua, i també que el conegut refrany „Enraonant la gent s’entén“ massa sovint no es correspon amb la realitat.
La Codonyera. Una vergonya des de la ignorància.
Las protestas contra el catalán obligan a cortar un acto de CHA: "Un grupo de vecinos de La Codoñera se rebeló ayer contra la recién aprobada Ley de Lenguas en Aragón que establece como propia e histórica y de uso administrativo la lengua catalana en la comunidad de Aragón. Chunta Aragonesista, formación que sacó..."
Muriel Casals relleva Jordi Porta a Òmnium Cultural
Muriel Casals relleva Jordi Porta a Òmnium Cultural: "La historiadora d'economia Muriel Casals (Avinyó, 1954) ha rellevat aquest dissabte Jordi Porta a la presidència d'Òmnium Cultural amb el suport del 93% del vots. Casals ha rebut 630 vots afirmatius del total de 674 sufragis dels socis que han passat al llarg del dia per les urnes, situades a la seu..."
Anuncio Oferta de Empleo Público para el ejercicio 2010
Anuncio Oferta de Empleo Público para el ejercicio 2010: "Decreto de 15 de febrero de 2010, del Ayuntamiento de Fraga, por el que se da publicidad a la Oferta de Empleo Público d"
L'anticatalanisme triomfa a La Catalunya Nord
L'anticatalanisme triomfa a La Catalunya Nord: "Georges Frêche repeteix com president del Llenguadoc-Rosselló"
Els científics extreuen les restes semiembalsamades de Pere el Gran
Els científics extreuen les restes semiembalsamades de Pere el Gran: "
Mesos després que es descobrís que a l'interior del sarcòfag reial del monestir de Santes Creus hi havia les restes intactes del rei Pere el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor i el monarca responsable de l'expansió de la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani, els responsables de les investigacions, juntament amb el conseller de Cultura, han explicat què hi han trobat un cop s'ha obert el sarcòfag. Segons han explicat, les restes de Pere el Gran s'han trobat parcialment momificades, és a dir, que va ser embalsamat, com era habitual amb les figures reials de l'Europa de l'època."
Mesos després que es descobrís que a l'interior del sarcòfag reial del monestir de Santes Creus hi havia les restes intactes del rei Pere el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor i el monarca responsable de l'expansió de la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani, els responsables de les investigacions, juntament amb el conseller de Cultura, han explicat què hi han trobat un cop s'ha obert el sarcòfag. Segons han explicat, les restes de Pere el Gran s'han trobat parcialment momificades, és a dir, que va ser embalsamat, com era habitual amb les figures reials de l'Europa de l'època."
"La paranoia politicolingüística", per Marta Alòs.
Quan Hipias va interrogar Sòcrates preguntant-li per la seva idea de justícia, aquest li va respondre: "No facis cas de les meves paraules, fixa't només en els meus actes." Els actes i els detalls d'una persona són sempre els elements més clarificadors, són aquells on, finalment, s'evidencia la determinació d'una voluntat. Per si de cas encara existeixen ànimes càndides que continuen deixant-se enganyar per una il·lusió, la prova del cotó fluix del menyspreu amb què Marcelino Iglesias està tractant les llengües pròpies de l'Aragó va molt més enllà de l'aprovació d'una llei d'ús, protecció i promoció que en cap cas no oficialitza el català ni l'aragonès, i és el fet que ni tan sols han volgut perdre el temps mimant l'aparador, procurant vestir una escenificació encara que només hagués estat per quedar bé, per no acabar de fer el ridícul davant de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Un dels detalls que el president Iglesias ha descurat ha estat el fet de no haver publicat la llei, precisament, en allò que, de boca enfora, qualifiquen de patrimoni històric i cultural aragonès, és a dir, en les llengües pròpies de l'Aragó!
Em sembla que va ser Confuci que va deixar escrit: "Si el príncep és virtuós, els súbdits l'imitaran." El passat 4 de març, el ple de l'ajuntament de Fraga va aprovar, amb els vots del PP i del PAR, la substitució del nom de cinc car-rers del polígon industrial Fraga est, que duien al damunt el pecat mortal de tenir la denominació en llengua catalana. L'alcalde es refugia darrere els empresaris del polígon per justificar l'injustificable, tot dient que el canvi respon a la petició formulada per aquest davant dels problemes per transmetre als seus clients els noms dels carrers. Doncs resseguint l'argument de mal pagador, no vull ni pensar quan aquests pobres empresaris vulguin ampliar negoci en països on el castellà no és la llengua oficial! Com es poden assassinar els mots amb aquesta impunitat? Dat i debatut, els carrers que fins ara guardaven i preservaven el patrimoni cultural i històric amb la difusió d'oficis perduts, ancestrals i vinculats a la població i a la seva demarcació geogràfica, com és el cas de Bataners, Adobacossis, Vencillaires, Matalasseres i Casillers passaran a dir-se: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. Benvinguts, fragatins i fragatines, al món globalitzat!
Publicat al diari Segre, 22 març 2010.
Matrícula gratis en quinze màsters i cursos de la UdL per a titulats universitaris a l'atur
Els titulats universitaris que s'hagin quedat sense feina i vulguin aprofitar per augmentar la seua formació tenen ara l'oportunitat d'inscriure's en un màster de la Universitat de Lleida sense pagar-ne la matrícula. El Govern central ha destinat 50.000 euros a la UdL per a aquesta finalitat i en l'actualitat l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) gestiona una quinzena de màsters i cursos en què es poden apuntar sempre que compleixin també altres requisits: tindre nacionalitat espanyola, entre 25 i 40 anys i estar percebent actualment la prestació per desocupació.
La directora de l'ICE, Neus Vila, va explicar que la inscripció finalitza el pròxim dia 25 i va afegir que ja hi ha entre una desena i una quinzena d'alumnes de màsters que s'han beneficiat d'aquesta iniciativa, pensada per al curs 2009-2010. Es tracta dels estudiants que es van matricular abans que la UdL disposés d'aquests recursos, als quals ara se'ls ha aplicat la gratuïtat. Així mateix, va apuntar que no poden saber el nombre de persones a les quals subvencionaran finalment les matrícules perquè no poden preveure en quin curs o màster s'inscriuran i perquè tots tenen un preu diferent. "Hi ha màsters de 3.000 euros, però també altres cursos més senzills", molt més barats, va precisar.
L'ICE ha enviat informació sobre aquesta iniciativa als Serveis d'Ocupació de Catalunya a Lleida. No obstant, aquests màsters no estan destinats només a titulats universitaris a l'atur sinó que s'hi pot inscriure qualsevol persona, pagant-ne la pertinent matrícula.
L'oferta és molt variada. Així, hi ha cursos sobre bioconstrucció, arquitectura, càlcul d'infraestructures, ecografia en medicina d'urgències, tecnologia de productes carnis, emprenedoria i promoció econòmica, i gestió d'empreses i màrqueting, per exemple. També es poden formar com a especialistes en administració pública i dret agroalimentari, tècnic de brigada helitransportada o especialista en tractament de sòls i aigua, entre altres coses.
oferta
Són els mateixos cursos que estan oberts a tota la ciutadania i les temàtiques són molt variades.
La directora de l'ICE, Neus Vila, va explicar que la inscripció finalitza el pròxim dia 25 i va afegir que ja hi ha entre una desena i una quinzena d'alumnes de màsters que s'han beneficiat d'aquesta iniciativa, pensada per al curs 2009-2010. Es tracta dels estudiants que es van matricular abans que la UdL disposés d'aquests recursos, als quals ara se'ls ha aplicat la gratuïtat. Així mateix, va apuntar que no poden saber el nombre de persones a les quals subvencionaran finalment les matrícules perquè no poden preveure en quin curs o màster s'inscriuran i perquè tots tenen un preu diferent. "Hi ha màsters de 3.000 euros, però també altres cursos més senzills", molt més barats, va precisar.
L'ICE ha enviat informació sobre aquesta iniciativa als Serveis d'Ocupació de Catalunya a Lleida. No obstant, aquests màsters no estan destinats només a titulats universitaris a l'atur sinó que s'hi pot inscriure qualsevol persona, pagant-ne la pertinent matrícula.
L'oferta és molt variada. Així, hi ha cursos sobre bioconstrucció, arquitectura, càlcul d'infraestructures, ecografia en medicina d'urgències, tecnologia de productes carnis, emprenedoria i promoció econòmica, i gestió d'empreses i màrqueting, per exemple. També es poden formar com a especialistes en administració pública i dret agroalimentari, tècnic de brigada helitransportada o especialista en tractament de sòls i aigua, entre altres coses.
oferta
Són els mateixos cursos que estan oberts a tota la ciutadania i les temàtiques són molt variades.
La CRUE s'adhereix a la ILP "Televisió sense fronteres"
València, 1 de març de 2010
NOTA DE PREMSA d'ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
La Conferència de Rectors de totes les Universitats espanyols - CRUE s’adhereix a la ILP.
NOTA DE PREMSA d'ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
La Conferència de Rectors de totes les Universitats espanyols - CRUE s’adhereix a la ILP.
La Iniciativa Legislativa Popular (IL) “Televisió sense Fronteres” per TV3 al País Valencià continua sumant adhesions. Pel que fa al món acadèmic, primer va ser la Xarxa Vives d’Universitats (que agrupa totes les universitats valencianes, catalanes i balears) i ara ha estat l’Assemblea General de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). L’adhesió de la CRUE es va aprovar el passat 22 de febrer, en la reunió del seu màxim òrgan, l’Assemblea General, amb el vot positiu de tots els rectors de totes les universitats espanyoles. La notícia és sens dubte excepcional, ja que la CRUE no sol aprovar pronunciaments ni adhesions semblants. Aquesta adhesió serà una veu espanyola important a l’hora del tràmit del projecte de llei, quan es confirme la recollida de 500.000 signatures a favor del projecte (recollida que continua a bon ritme i que previsiblement assolirà l’objectiu fixat).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
