EDITORIAL CONJUNTA DE 44 MITJANS PER UNA "TELEVISIÓ SENSE FRONTERES"

EDITORIAL CONJUNTA DE 44 MITJANS DE PREMSA ESCRITA I DIGITAL EN CATALÀ.
Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana
El passat 2 de febrer el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració, s’afirmava que “es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que s’estan produint al conjunt de l’Estat espanyol” i que l’acord es prenia “valorant la conveniència que l’Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital”.
L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al cada vegada més unànime consens entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les 20 universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives els que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, com també ho han fet tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.
Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans majors d’edat. I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens afecta al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat “un marc nacional de comunicació”.
Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans, entre ells l’AVUI i El Punt, hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè estigui a l’altura del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja està en el seu tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.
Si estàs d’acord amb una televisió sense fronteres, firma a favor de la ILP i difon l’editorial.

L'esquizofrènia de l'equip de govern fragatí. Carta de CDF


Quatre municipis del Segrià al·legaran contra el dipòsit de residus de Seròs

[Publicat a Diari Segre]
Els ajuntaments d'Almatret, Maials, Llardecans i la Granja d'Escarp tenen previst presentar al·legacions contra el projecte del dipòsit de residus de Seròs. Així ho van acordar durant la reunió celebrada divendres a la nit, en què també van participar membres dels sindicats UP i JARC, cooperatives agràries i la comunitat de regants del Segrià Sud (vegeu SEGRE d'ahir). Alguns dels alcaldes esperen formalitzar les al·legacions demà, i d'altres esperen a tractar-ho amb la resta de l'equip de govern. Aquest és el cas d'Almatret i la Granja d'Escarp.
La ubicació de l'abocador, prop del límit municipal de Seròs amb Almatret i del barranc de l'Aiguamoll, és un dels motius d'oposició dels municipis veïns. Els regidors de Maials i Llardecans van indicar que, en períodes de pluges abundants, les aigües del barranc desemboquen a l'Ebre, en un punt pròxim a la captació d'aigua del Segrià Sud, fet que provoca preocupació davant de possibles episodis de contaminació amb aigües residuals.
Per la seua part, l'alcalde de Seròs, Gabriel Pena, va insistir que la planta "no provocarà cap contaminació ni molèstia a Seròs ni als pobles veïns". Pena va expressar el seu suport al projecte, tot i que va destacar que el consistori "no és el promotor i acceptarà la resolució de la Generalitat". L'alcalde va afirmar que les compensacions de l'empresa permetrien "reduir a una xifra testimonial el rebut de les escombraries als veïns".

Xerrada de Pere Macias a CDF


Fraga cambia el nombre de 5 calles que citaban oficios en catalán por otros en castellano

[Diari La Manyana]

La Comisión Informativa de Atención al Ciudadano del Ayuntamiento de Fraga acordó ayer la modificación del nombre de cinco calles del polígono industrial Fraga Este. Esas calles llevan el nombre en catalán de antiguos oficios como Bataners, Adobacossis, Matalasseres, Casillers y Vencillaires, y cambiarán por el nombre de los continentes: Europa, Asia, Africa, América y Oceanía.

La razón del cambio está en la petición de las empresas instaladas en ese polígono, que tenían ciertas dificultades con sus proveedores para la identificación de esos nombres. La elección del nombre de los continentes para designar a esas calles de la zona industrial se debe a que son conocidos por todos y, por tanto, fáciles de recordar y de identificar, según explicaron desde el consistorio.Oposición del PSOELa decisión de cambiar los nombres de cinco calles del polígono Fraga Este fue adoptada con los votos del PP y el PAR, y la oposición del PSOE. El acuerdo, no obstante, deberá ser ratificado por la Junta de Gobierno o el Pleno y se aplicará en breve plazo de tiempo, según se ha previsto. En la Comisión Informativa de Atención al Ciudadano se acordó también proponer otorgar la denominación de Calle de la Punta a un vial del barrio de Miralsot que hasta ahora carecía de nombre. Nombre popularDicha denominación alude a la situación de la citada calle, ubicada en uno de los límites del barrio y oficializa un nombre que, explica la concejal de cultura, Rosana Aguilar, ya le daban los vecinos de la zona. En esa calle no había viviendas hasta ahora que se ha instalado ya una familia, de ahí que se ponga nombre a esa vía. Por este motivo, se ha decidido dar a la calle un nombre, con el objetivo de facilitar la vida de los vecinos.

Iglesias, amb la viga a l’ull --- Qim Gibert.

Article d'opinió publicat al diari La Manyana, el passat 8 de febrer.

Darrerament Marcelino Iglesias, president d’Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l’església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l’art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (...) és un fet que no passa habitualment» (El Periódico,28-1-10).
Per la mateixa regla de tres, Iglesias també ens podria explicar per què des d’Aragó no fa cas dels compromisos adquirits per Espanya envers la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
O és que potser el president aragonès no és europeista, demòcrata i polític de fiar? I és que el model d’ensenyament que preveu el Consell d’Europa en territoris com ara la Franja de Ponent ha de ser impartit bàsicament en la llengua regional o minoritària.
En aquesta línia, el filòleg Albert Branchadell apunta que la llei de llengües aragonesa, vigent des del 30-1-10, no només no planteja un model de plena immersió, sinó que ni tan sols preveu un model bilingüe estructurat, «tot el que garanteix la llei és el que de fet ja existeix, és a dir, el dret a l’ensenyament voluntari del català i de l’aragonès (no en català ni en aragonès)» (El Periódico, 13-1-10).
No és la primera vegada que Iglesias fa declaracions com les esmentades.En el decurs de tres legislatures ha professat reiteradament un aragonesisme sorollós, que gairebé sempre ha explicitat mostrant hostilitat cap a Catalunya, per atenuar així la seva condició de catalanoparlant fill de Bonansa (Ribagorça Occidental).
En canvi, de les parròquies de la Diòcesi de Jaca, integrades a la Província Eclesiàstica de Pamplona, ningú no en canta ni gall ni gallina.
Amb el temps que fa que ocupa Iglesias la presidència d’Aragó, hagués estat més intel·ligent per la seva part dedicar esforços a fer pedagogia de la diversitat lingüística territorial, com un fenomen positiu i enriquidor, en lloc d’exhibir tanta aragonesitat forçada.
I és que, a hores d’ara, bona part dels franjolins no identifiquen el català com la seva llengua. Diu Javier Giralt, professor de filologia catalana de la Universitat de Saragossa:
«Tant costa d’entendre que no pot ser d’una altra manera, arran de la desinformació que ha imperat a la Franja entorn a la llengua autòctona? Mai a l’escola es va ensenyar que els parlars de la Franja són varietats del català, més aviat el contrari: foren desacreditades, advertint de les dificultats que els joves tindrien fent servir aquest ‘xampurrejat’» (Heraldo de Aragón, 16-desembre-09).
Aquesta ignorància també fomenta prejudicis, malentesos i oposició envers la diferència fins al punt que un tresor lingüístic local, el català i l’aragonès, és vist com una anomalia, un inconvenient, una sobrecàrrega. Manifestacions de l’estil de Jaume Cabós, tinent d’alcalde de Fraga, en seria un exemple: «No necessitem una llei que duplicarà els costos» (La Mañana, 19-12-09). L’econòmic és un raonament conegut com instrumental perquè acostuma a oblidar les finalitats nobles de la humanitat, en aquest cas el goig de viure en la llengua del territori.
Amb l’excusa del consens parlamentari, que mai ha reeixit (només la Chunta Aragonesista li ha fet costat), Marcelino Iglesias ha ajornat l’aprovació d’aquesta llei durant 11 anys. S’ha volgut curar en salut, just ara que enfila el seu darrer mandat com a president? Sigui com sigui, el de Bonansa ha demostrat tenir poca vista.
I és que sempre és més fàcil veure la brossa en l’ull de l’altre i no veure la biga en l’ull d’un mateix.

Aragón tendrá una academía oficial de catalán antes de que acabe el año

Font: Diari La Manyana

El primer trámite para el desarrollo de la Ley de Lenguas de Aragón, que entró en vigor el pasado sábado 30 de enero, será la creación del Consejo Superior de las Lenguas y concretar las zonas de uso. El Consejo Superior de las Lenguas, órgano consultivo de la DGA, deberá estar constituido antes del 30 de abril. Este órgano tendrá como primera tarea emitir un informe previo a la declaración de las zonas de utilización del catalán y el aragonés, algo que corresponderá a la DGA . Antes de que acabe el año también deberán estar operativas las dos Academias, de Aragonés y Catalán.

Para el próximo año, se pondrán en marcha todas las medidas educativas previstas en la Ley. El derecho a la enseñanza reglada del aragonés y el catalán se circunscribe a las zonas de uso habitual y siempre será voluntario. No se recoge la utilización del aragonés y el catalán como lenguas vehiculares en la enseñanza reglada. Será el Departamento de Educación y Cultura el que asumirá las competencias lingüísticas, y será desde esta consejería de donde dependerá el órgano administrativo que articulará toda esta política.La Ley de Lenguas reconoce la existencia, junto al castellano, del aragonés y el catalán como lenguas propias, originales e históricas de Aragón, aunque precisa que sólo el castellano es lengua oficial en Aragón. Los aragoneses tienen derecho a conocer ambas lenguas; usarlas en su relación con las Administraciones Públicas; estudiarlas; utilizarlas en la vida económica y social. La ley recalca que “nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua”.Las administraciones públicas favorecerán la comunicación oficial con los ciudadanos en aragonés y catalán. Se reformará el reglamento de las Cortes para regular el uso de ambas en la institución parlamentaria. El Justicia de Aragón defenderá los derechos lingüísticos de todos los aragoneses. Los documentos notariales podrán redactarse en cualquiera de las tres lenguas. La toponimia será la de uso histórico, en cualquiera de las tres lenguas, pero será única. Cada ayuntamiento decidirá en qué lengua rotula las vías públicas. Las modalidades y hablas locales del aragonés y el catalán serán protegidas en los espacios donde se habla tradicionalmente. La Ley de Lenguas se aprobó el pasado 17 de diciembre con los votos a favor del PSOE y CHA y la oposición de PP, PAR e IU.El nuevo texto legal reconoce que en Aragón también se habla el catalán en la zona de la Franja de Ponent un espacio que por razones geográficas obvias tiene una fuerte relación con la demarcación de Lleida y donde historicamente se habla catalán.