Els fets de la Codonyera, per Artur Quintana i Font.
El vint de febrer passat, com ja dèiem amb detall al darrer número d’aquesta revista, la CHA no va poder fer una conferència informativa sobre la Llei de Llengües. Davant d’això es va decidir fer-la el dia 20 de març. I aquest dia la conferència ha començat al Saló de la Cultura de la Codonyera davant d’una vintena de persones -entre les quals hi havia destacats membres de la FACAO, com el Sr. Vallès i el senyor Gascón- i l’ha feta en Marco Negredo, president del Rolde de Polìtica Lingüística de la CHA, presentat per Francisco Oliver, de la Freixneda, també del mateix partit. Els acompanyava Pilar Santos, de la Codonyera, membre igualment de la CHA.
Poc després d’haver iniciat, en castellà, la conferència han entrat al Saló un centenar de persones majoritàriament de la Codonyera, entre les quals molts xiquets d’escola, que exhibint samarretes amb el lema I love chapurriau han anat estenent pancartes contra la pròpia llengua catalana de la Codonyera i contra els catalans no, però si contra els catalanistes. La més gran part d’aqueixes pancartes eren en català, algunes en castellà. Mentre una pancarta declarava que No sem analfabetos -i afegia uns mots que no vaig poder llegir perquè el públic ho tapava-, una altra es contradeia dient Chapurriau parlat, escrit no. Tot just començada la conferència, l’alcaldessa de la Codonyera, María José Gascón, ha demanat la paraula i ha parlat, no pas sobre la Llei de Llengües, sinó sobre la seua versió de per què no es va poder celebrar la conferència el vint de febrer. Ha acabat el parlament afirmant l’esperit democràtic i tolerant de la Codonyera i ha recomanat al públic que deixès parlar al ponent. Però tan bon punt aquest ha dir la paraula català ha estat interromput, i així una vegada i una altra, sense que les crides a la tolerància per part de l’alcaldessa tinguessen cap efecte sobre la gran majoria del públic. A la tercera vegada de ser interromput, i vist que l’ambient podia esdevenir perillós i tot, Marco Negredo ha decidit suspendre l’acte.
Llevat d’alguns insults verbals i gestuals, el públic se n’ha anat pacíficament. Un cop més s’ha fet evident que trenta-dos anys d’escoles democràtiques a la Codonyera han contribuït ben poc a informar degudament gran part del públic assistent sobre la pròpia llengua, i també que el conegut refrany „Enraonant la gent s’entén“ massa sovint no es correspon amb la realitat.
La Codonyera. Una vergonya des de la ignorància.
Las protestas contra el catalán obligan a cortar un acto de CHA: "Un grupo de vecinos de La Codoñera se rebeló ayer contra la recién aprobada Ley de Lenguas en Aragón que establece como propia e histórica y de uso administrativo la lengua catalana en la comunidad de Aragón. Chunta Aragonesista, formación que sacó..."
Muriel Casals relleva Jordi Porta a Òmnium Cultural
Muriel Casals relleva Jordi Porta a Òmnium Cultural: "La historiadora d'economia Muriel Casals (Avinyó, 1954) ha rellevat aquest dissabte Jordi Porta a la presidència d'Òmnium Cultural amb el suport del 93% del vots. Casals ha rebut 630 vots afirmatius del total de 674 sufragis dels socis que han passat al llarg del dia per les urnes, situades a la seu..."
Anuncio Oferta de Empleo Público para el ejercicio 2010
Anuncio Oferta de Empleo Público para el ejercicio 2010: "Decreto de 15 de febrero de 2010, del Ayuntamiento de Fraga, por el que se da publicidad a la Oferta de Empleo Público d"
L'anticatalanisme triomfa a La Catalunya Nord
L'anticatalanisme triomfa a La Catalunya Nord: "Georges Frêche repeteix com president del Llenguadoc-Rosselló"
Els científics extreuen les restes semiembalsamades de Pere el Gran
Els científics extreuen les restes semiembalsamades de Pere el Gran: "
Mesos després que es descobrís que a l'interior del sarcòfag reial del monestir de Santes Creus hi havia les restes intactes del rei Pere el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor i el monarca responsable de l'expansió de la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani, els responsables de les investigacions, juntament amb el conseller de Cultura, han explicat què hi han trobat un cop s'ha obert el sarcòfag. Segons han explicat, les restes de Pere el Gran s'han trobat parcialment momificades, és a dir, que va ser embalsamat, com era habitual amb les figures reials de l'Europa de l'època."
Mesos després que es descobrís que a l'interior del sarcòfag reial del monestir de Santes Creus hi havia les restes intactes del rei Pere el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor i el monarca responsable de l'expansió de la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani, els responsables de les investigacions, juntament amb el conseller de Cultura, han explicat què hi han trobat un cop s'ha obert el sarcòfag. Segons han explicat, les restes de Pere el Gran s'han trobat parcialment momificades, és a dir, que va ser embalsamat, com era habitual amb les figures reials de l'Europa de l'època."
"La paranoia politicolingüística", per Marta Alòs.
Quan Hipias va interrogar Sòcrates preguntant-li per la seva idea de justícia, aquest li va respondre: "No facis cas de les meves paraules, fixa't només en els meus actes." Els actes i els detalls d'una persona són sempre els elements més clarificadors, són aquells on, finalment, s'evidencia la determinació d'una voluntat. Per si de cas encara existeixen ànimes càndides que continuen deixant-se enganyar per una il·lusió, la prova del cotó fluix del menyspreu amb què Marcelino Iglesias està tractant les llengües pròpies de l'Aragó va molt més enllà de l'aprovació d'una llei d'ús, protecció i promoció que en cap cas no oficialitza el català ni l'aragonès, i és el fet que ni tan sols han volgut perdre el temps mimant l'aparador, procurant vestir una escenificació encara que només hagués estat per quedar bé, per no acabar de fer el ridícul davant de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Un dels detalls que el president Iglesias ha descurat ha estat el fet de no haver publicat la llei, precisament, en allò que, de boca enfora, qualifiquen de patrimoni històric i cultural aragonès, és a dir, en les llengües pròpies de l'Aragó!
Em sembla que va ser Confuci que va deixar escrit: "Si el príncep és virtuós, els súbdits l'imitaran." El passat 4 de març, el ple de l'ajuntament de Fraga va aprovar, amb els vots del PP i del PAR, la substitució del nom de cinc car-rers del polígon industrial Fraga est, que duien al damunt el pecat mortal de tenir la denominació en llengua catalana. L'alcalde es refugia darrere els empresaris del polígon per justificar l'injustificable, tot dient que el canvi respon a la petició formulada per aquest davant dels problemes per transmetre als seus clients els noms dels carrers. Doncs resseguint l'argument de mal pagador, no vull ni pensar quan aquests pobres empresaris vulguin ampliar negoci en països on el castellà no és la llengua oficial! Com es poden assassinar els mots amb aquesta impunitat? Dat i debatut, els carrers que fins ara guardaven i preservaven el patrimoni cultural i històric amb la difusió d'oficis perduts, ancestrals i vinculats a la població i a la seva demarcació geogràfica, com és el cas de Bataners, Adobacossis, Vencillaires, Matalasseres i Casillers passaran a dir-se: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. Benvinguts, fragatins i fragatines, al món globalitzat!
Publicat al diari Segre, 22 març 2010.
Matrícula gratis en quinze màsters i cursos de la UdL per a titulats universitaris a l'atur
Els titulats universitaris que s'hagin quedat sense feina i vulguin aprofitar per augmentar la seua formació tenen ara l'oportunitat d'inscriure's en un màster de la Universitat de Lleida sense pagar-ne la matrícula. El Govern central ha destinat 50.000 euros a la UdL per a aquesta finalitat i en l'actualitat l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) gestiona una quinzena de màsters i cursos en què es poden apuntar sempre que compleixin també altres requisits: tindre nacionalitat espanyola, entre 25 i 40 anys i estar percebent actualment la prestació per desocupació.
La directora de l'ICE, Neus Vila, va explicar que la inscripció finalitza el pròxim dia 25 i va afegir que ja hi ha entre una desena i una quinzena d'alumnes de màsters que s'han beneficiat d'aquesta iniciativa, pensada per al curs 2009-2010. Es tracta dels estudiants que es van matricular abans que la UdL disposés d'aquests recursos, als quals ara se'ls ha aplicat la gratuïtat. Així mateix, va apuntar que no poden saber el nombre de persones a les quals subvencionaran finalment les matrícules perquè no poden preveure en quin curs o màster s'inscriuran i perquè tots tenen un preu diferent. "Hi ha màsters de 3.000 euros, però també altres cursos més senzills", molt més barats, va precisar.
L'ICE ha enviat informació sobre aquesta iniciativa als Serveis d'Ocupació de Catalunya a Lleida. No obstant, aquests màsters no estan destinats només a titulats universitaris a l'atur sinó que s'hi pot inscriure qualsevol persona, pagant-ne la pertinent matrícula.
L'oferta és molt variada. Així, hi ha cursos sobre bioconstrucció, arquitectura, càlcul d'infraestructures, ecografia en medicina d'urgències, tecnologia de productes carnis, emprenedoria i promoció econòmica, i gestió d'empreses i màrqueting, per exemple. També es poden formar com a especialistes en administració pública i dret agroalimentari, tècnic de brigada helitransportada o especialista en tractament de sòls i aigua, entre altres coses.
oferta
Són els mateixos cursos que estan oberts a tota la ciutadania i les temàtiques són molt variades.
La directora de l'ICE, Neus Vila, va explicar que la inscripció finalitza el pròxim dia 25 i va afegir que ja hi ha entre una desena i una quinzena d'alumnes de màsters que s'han beneficiat d'aquesta iniciativa, pensada per al curs 2009-2010. Es tracta dels estudiants que es van matricular abans que la UdL disposés d'aquests recursos, als quals ara se'ls ha aplicat la gratuïtat. Així mateix, va apuntar que no poden saber el nombre de persones a les quals subvencionaran finalment les matrícules perquè no poden preveure en quin curs o màster s'inscriuran i perquè tots tenen un preu diferent. "Hi ha màsters de 3.000 euros, però també altres cursos més senzills", molt més barats, va precisar.
L'ICE ha enviat informació sobre aquesta iniciativa als Serveis d'Ocupació de Catalunya a Lleida. No obstant, aquests màsters no estan destinats només a titulats universitaris a l'atur sinó que s'hi pot inscriure qualsevol persona, pagant-ne la pertinent matrícula.
L'oferta és molt variada. Així, hi ha cursos sobre bioconstrucció, arquitectura, càlcul d'infraestructures, ecografia en medicina d'urgències, tecnologia de productes carnis, emprenedoria i promoció econòmica, i gestió d'empreses i màrqueting, per exemple. També es poden formar com a especialistes en administració pública i dret agroalimentari, tècnic de brigada helitransportada o especialista en tractament de sòls i aigua, entre altres coses.
oferta
Són els mateixos cursos que estan oberts a tota la ciutadania i les temàtiques són molt variades.
La CRUE s'adhereix a la ILP "Televisió sense fronteres"
València, 1 de març de 2010
NOTA DE PREMSA d'ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
La Conferència de Rectors de totes les Universitats espanyols - CRUE s’adhereix a la ILP.
NOTA DE PREMSA d'ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
La Conferència de Rectors de totes les Universitats espanyols - CRUE s’adhereix a la ILP.
La Iniciativa Legislativa Popular (IL) “Televisió sense Fronteres” per TV3 al País Valencià continua sumant adhesions. Pel que fa al món acadèmic, primer va ser la Xarxa Vives d’Universitats (que agrupa totes les universitats valencianes, catalanes i balears) i ara ha estat l’Assemblea General de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). L’adhesió de la CRUE es va aprovar el passat 22 de febrer, en la reunió del seu màxim òrgan, l’Assemblea General, amb el vot positiu de tots els rectors de totes les universitats espanyoles. La notícia és sens dubte excepcional, ja que la CRUE no sol aprovar pronunciaments ni adhesions semblants. Aquesta adhesió serà una veu espanyola important a l’hora del tràmit del projecte de llei, quan es confirme la recollida de 500.000 signatures a favor del projecte (recollida que continua a bon ritme i que previsiblement assolirà l’objectiu fixat).
EDITORIAL CONJUNTA DE 44 MITJANS PER UNA "TELEVISIÓ SENSE FRONTERES"
EDITORIAL CONJUNTA DE 44 MITJANS DE PREMSA ESCRITA I DIGITAL EN CATALÀ.
Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana
El passat 2 de febrer el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració, s’afirmava que “es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que s’estan produint al conjunt de l’Estat espanyol” i que l’acord es prenia “valorant la conveniència que l’Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital”.
L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al cada vegada més unànime consens entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les 20 universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives els que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, com també ho han fet tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.
Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans majors d’edat. I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens afecta al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat “un marc nacional de comunicació”.
Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans, entre ells l’AVUI i El Punt, hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè estigui a l’altura del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja està en el seu tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.
Si estàs d’acord amb una televisió sense fronteres, firma a favor de la ILP i difon l’editorial.
Quatre municipis del Segrià al·legaran contra el dipòsit de residus de Seròs
[Publicat a Diari Segre]
Els ajuntaments d'Almatret, Maials, Llardecans i la Granja d'Escarp tenen previst presentar al·legacions contra el projecte del dipòsit de residus de Seròs. Així ho van acordar durant la reunió celebrada divendres a la nit, en què també van participar membres dels sindicats UP i JARC, cooperatives agràries i la comunitat de regants del Segrià Sud (vegeu SEGRE d'ahir). Alguns dels alcaldes esperen formalitzar les al·legacions demà, i d'altres esperen a tractar-ho amb la resta de l'equip de govern. Aquest és el cas d'Almatret i la Granja d'Escarp.
La ubicació de l'abocador, prop del límit municipal de Seròs amb Almatret i del barranc de l'Aiguamoll, és un dels motius d'oposició dels municipis veïns. Els regidors de Maials i Llardecans van indicar que, en períodes de pluges abundants, les aigües del barranc desemboquen a l'Ebre, en un punt pròxim a la captació d'aigua del Segrià Sud, fet que provoca preocupació davant de possibles episodis de contaminació amb aigües residuals.
Per la seua part, l'alcalde de Seròs, Gabriel Pena, va insistir que la planta "no provocarà cap contaminació ni molèstia a Seròs ni als pobles veïns". Pena va expressar el seu suport al projecte, tot i que va destacar que el consistori "no és el promotor i acceptarà la resolució de la Generalitat". L'alcalde va afirmar que les compensacions de l'empresa permetrien "reduir a una xifra testimonial el rebut de les escombraries als veïns".
La ubicació de l'abocador, prop del límit municipal de Seròs amb Almatret i del barranc de l'Aiguamoll, és un dels motius d'oposició dels municipis veïns. Els regidors de Maials i Llardecans van indicar que, en períodes de pluges abundants, les aigües del barranc desemboquen a l'Ebre, en un punt pròxim a la captació d'aigua del Segrià Sud, fet que provoca preocupació davant de possibles episodis de contaminació amb aigües residuals.
Per la seua part, l'alcalde de Seròs, Gabriel Pena, va insistir que la planta "no provocarà cap contaminació ni molèstia a Seròs ni als pobles veïns". Pena va expressar el seu suport al projecte, tot i que va destacar que el consistori "no és el promotor i acceptarà la resolució de la Generalitat". L'alcalde va afirmar que les compensacions de l'empresa permetrien "reduir a una xifra testimonial el rebut de les escombraries als veïns".
Fraga cambia el nombre de 5 calles que citaban oficios en catalán por otros en castellano
[Diari La Manyana]
La Comisión Informativa de Atención al Ciudadano del Ayuntamiento de Fraga acordó ayer la modificación del nombre de cinco calles del polígono industrial Fraga Este. Esas calles llevan el nombre en catalán de antiguos oficios como Bataners, Adobacossis, Matalasseres, Casillers y Vencillaires, y cambiarán por el nombre de los continentes: Europa, Asia, Africa, América y Oceanía.
La razón del cambio está en la petición de las empresas instaladas en ese polígono, que tenían ciertas dificultades con sus proveedores para la identificación de esos nombres. La elección del nombre de los continentes para designar a esas calles de la zona industrial se debe a que son conocidos por todos y, por tanto, fáciles de recordar y de identificar, según explicaron desde el consistorio.Oposición del PSOELa decisión de cambiar los nombres de cinco calles del polígono Fraga Este fue adoptada con los votos del PP y el PAR, y la oposición del PSOE. El acuerdo, no obstante, deberá ser ratificado por la Junta de Gobierno o el Pleno y se aplicará en breve plazo de tiempo, según se ha previsto. En la Comisión Informativa de Atención al Ciudadano se acordó también proponer otorgar la denominación de Calle de la Punta a un vial del barrio de Miralsot que hasta ahora carecía de nombre. Nombre popularDicha denominación alude a la situación de la citada calle, ubicada en uno de los límites del barrio y oficializa un nombre que, explica la concejal de cultura, Rosana Aguilar, ya le daban los vecinos de la zona. En esa calle no había viviendas hasta ahora que se ha instalado ya una familia, de ahí que se ponga nombre a esa vía. Por este motivo, se ha decidido dar a la calle un nombre, con el objetivo de facilitar la vida de los vecinos.
La Comisión Informativa de Atención al Ciudadano del Ayuntamiento de Fraga acordó ayer la modificación del nombre de cinco calles del polígono industrial Fraga Este. Esas calles llevan el nombre en catalán de antiguos oficios como Bataners, Adobacossis, Matalasseres, Casillers y Vencillaires, y cambiarán por el nombre de los continentes: Europa, Asia, Africa, América y Oceanía.
La razón del cambio está en la petición de las empresas instaladas en ese polígono, que tenían ciertas dificultades con sus proveedores para la identificación de esos nombres. La elección del nombre de los continentes para designar a esas calles de la zona industrial se debe a que son conocidos por todos y, por tanto, fáciles de recordar y de identificar, según explicaron desde el consistorio.Oposición del PSOELa decisión de cambiar los nombres de cinco calles del polígono Fraga Este fue adoptada con los votos del PP y el PAR, y la oposición del PSOE. El acuerdo, no obstante, deberá ser ratificado por la Junta de Gobierno o el Pleno y se aplicará en breve plazo de tiempo, según se ha previsto. En la Comisión Informativa de Atención al Ciudadano se acordó también proponer otorgar la denominación de Calle de la Punta a un vial del barrio de Miralsot que hasta ahora carecía de nombre. Nombre popularDicha denominación alude a la situación de la citada calle, ubicada en uno de los límites del barrio y oficializa un nombre que, explica la concejal de cultura, Rosana Aguilar, ya le daban los vecinos de la zona. En esa calle no había viviendas hasta ahora que se ha instalado ya una familia, de ahí que se ponga nombre a esa vía. Por este motivo, se ha decidido dar a la calle un nombre, con el objetivo de facilitar la vida de los vecinos.
Iglesias, amb la viga a l’ull --- Qim Gibert.
Article d'opinió publicat al diari La Manyana, el passat 8 de febrer.
Darrerament Marcelino Iglesias, president d’Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l’església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l’art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (...) és un fet que no passa habitualment» (El Periódico,28-1-10).
Per la mateixa regla de tres, Iglesias també ens podria explicar per què des d’Aragó no fa cas dels compromisos adquirits per Espanya envers la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
O és que potser el president aragonès no és europeista, demòcrata i polític de fiar? I és que el model d’ensenyament que preveu el Consell d’Europa en territoris com ara la Franja de Ponent ha de ser impartit bàsicament en la llengua regional o minoritària.
En aquesta línia, el filòleg Albert Branchadell apunta que la llei de llengües aragonesa, vigent des del 30-1-10, no només no planteja un model de plena immersió, sinó que ni tan sols preveu un model bilingüe estructurat, «tot el que garanteix la llei és el que de fet ja existeix, és a dir, el dret a l’ensenyament voluntari del català i de l’aragonès (no en català ni en aragonès)» (El Periódico, 13-1-10).
No és la primera vegada que Iglesias fa declaracions com les esmentades.En el decurs de tres legislatures ha professat reiteradament un aragonesisme sorollós, que gairebé sempre ha explicitat mostrant hostilitat cap a Catalunya, per atenuar així la seva condició de catalanoparlant fill de Bonansa (Ribagorça Occidental).
En canvi, de les parròquies de la Diòcesi de Jaca, integrades a la Província Eclesiàstica de Pamplona, ningú no en canta ni gall ni gallina.
Amb el temps que fa que ocupa Iglesias la presidència d’Aragó, hagués estat més intel·ligent per la seva part dedicar esforços a fer pedagogia de la diversitat lingüística territorial, com un fenomen positiu i enriquidor, en lloc d’exhibir tanta aragonesitat forçada.
I és que, a hores d’ara, bona part dels franjolins no identifiquen el català com la seva llengua. Diu Javier Giralt, professor de filologia catalana de la Universitat de Saragossa:
«Tant costa d’entendre que no pot ser d’una altra manera, arran de la desinformació que ha imperat a la Franja entorn a la llengua autòctona? Mai a l’escola es va ensenyar que els parlars de la Franja són varietats del català, més aviat el contrari: foren desacreditades, advertint de les dificultats que els joves tindrien fent servir aquest ‘xampurrejat’» (Heraldo de Aragón, 16-desembre-09).
Aquesta ignorància també fomenta prejudicis, malentesos i oposició envers la diferència fins al punt que un tresor lingüístic local, el català i l’aragonès, és vist com una anomalia, un inconvenient, una sobrecàrrega. Manifestacions de l’estil de Jaume Cabós, tinent d’alcalde de Fraga, en seria un exemple: «No necessitem una llei que duplicarà els costos» (La Mañana, 19-12-09). L’econòmic és un raonament conegut com instrumental perquè acostuma a oblidar les finalitats nobles de la humanitat, en aquest cas el goig de viure en la llengua del territori.
Amb l’excusa del consens parlamentari, que mai ha reeixit (només la Chunta Aragonesista li ha fet costat), Marcelino Iglesias ha ajornat l’aprovació d’aquesta llei durant 11 anys. S’ha volgut curar en salut, just ara que enfila el seu darrer mandat com a president? Sigui com sigui, el de Bonansa ha demostrat tenir poca vista.
I és que sempre és més fàcil veure la brossa en l’ull de l’altre i no veure la biga en l’ull d’un mateix.
Darrerament Marcelino Iglesias, president d’Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l’església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l’art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (...) és un fet que no passa habitualment» (El Periódico,28-1-10).
Per la mateixa regla de tres, Iglesias també ens podria explicar per què des d’Aragó no fa cas dels compromisos adquirits per Espanya envers la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
O és que potser el president aragonès no és europeista, demòcrata i polític de fiar? I és que el model d’ensenyament que preveu el Consell d’Europa en territoris com ara la Franja de Ponent ha de ser impartit bàsicament en la llengua regional o minoritària.
En aquesta línia, el filòleg Albert Branchadell apunta que la llei de llengües aragonesa, vigent des del 30-1-10, no només no planteja un model de plena immersió, sinó que ni tan sols preveu un model bilingüe estructurat, «tot el que garanteix la llei és el que de fet ja existeix, és a dir, el dret a l’ensenyament voluntari del català i de l’aragonès (no en català ni en aragonès)» (El Periódico, 13-1-10).
No és la primera vegada que Iglesias fa declaracions com les esmentades.En el decurs de tres legislatures ha professat reiteradament un aragonesisme sorollós, que gairebé sempre ha explicitat mostrant hostilitat cap a Catalunya, per atenuar així la seva condició de catalanoparlant fill de Bonansa (Ribagorça Occidental).
En canvi, de les parròquies de la Diòcesi de Jaca, integrades a la Província Eclesiàstica de Pamplona, ningú no en canta ni gall ni gallina.
Amb el temps que fa que ocupa Iglesias la presidència d’Aragó, hagués estat més intel·ligent per la seva part dedicar esforços a fer pedagogia de la diversitat lingüística territorial, com un fenomen positiu i enriquidor, en lloc d’exhibir tanta aragonesitat forçada.
I és que, a hores d’ara, bona part dels franjolins no identifiquen el català com la seva llengua. Diu Javier Giralt, professor de filologia catalana de la Universitat de Saragossa:
«Tant costa d’entendre que no pot ser d’una altra manera, arran de la desinformació que ha imperat a la Franja entorn a la llengua autòctona? Mai a l’escola es va ensenyar que els parlars de la Franja són varietats del català, més aviat el contrari: foren desacreditades, advertint de les dificultats que els joves tindrien fent servir aquest ‘xampurrejat’» (Heraldo de Aragón, 16-desembre-09).
Aquesta ignorància també fomenta prejudicis, malentesos i oposició envers la diferència fins al punt que un tresor lingüístic local, el català i l’aragonès, és vist com una anomalia, un inconvenient, una sobrecàrrega. Manifestacions de l’estil de Jaume Cabós, tinent d’alcalde de Fraga, en seria un exemple: «No necessitem una llei que duplicarà els costos» (La Mañana, 19-12-09). L’econòmic és un raonament conegut com instrumental perquè acostuma a oblidar les finalitats nobles de la humanitat, en aquest cas el goig de viure en la llengua del territori.
Amb l’excusa del consens parlamentari, que mai ha reeixit (només la Chunta Aragonesista li ha fet costat), Marcelino Iglesias ha ajornat l’aprovació d’aquesta llei durant 11 anys. S’ha volgut curar en salut, just ara que enfila el seu darrer mandat com a president? Sigui com sigui, el de Bonansa ha demostrat tenir poca vista.
I és que sempre és més fàcil veure la brossa en l’ull de l’altre i no veure la biga en l’ull d’un mateix.
Aragón tendrá una academía oficial de catalán antes de que acabe el año
Font: Diari La Manyana
El primer trámite para el desarrollo de la Ley de Lenguas de Aragón, que entró en vigor el pasado sábado 30 de enero, será la creación del Consejo Superior de las Lenguas y concretar las zonas de uso. El Consejo Superior de las Lenguas, órgano consultivo de la DGA, deberá estar constituido antes del 30 de abril. Este órgano tendrá como primera tarea emitir un informe previo a la declaración de las zonas de utilización del catalán y el aragonés, algo que corresponderá a la DGA . Antes de que acabe el año también deberán estar operativas las dos Academias, de Aragonés y Catalán.
Para el próximo año, se pondrán en marcha todas las medidas educativas previstas en la Ley. El derecho a la enseñanza reglada del aragonés y el catalán se circunscribe a las zonas de uso habitual y siempre será voluntario. No se recoge la utilización del aragonés y el catalán como lenguas vehiculares en la enseñanza reglada. Será el Departamento de Educación y Cultura el que asumirá las competencias lingüísticas, y será desde esta consejería de donde dependerá el órgano administrativo que articulará toda esta política.La Ley de Lenguas reconoce la existencia, junto al castellano, del aragonés y el catalán como lenguas propias, originales e históricas de Aragón, aunque precisa que sólo el castellano es lengua oficial en Aragón. Los aragoneses tienen derecho a conocer ambas lenguas; usarlas en su relación con las Administraciones Públicas; estudiarlas; utilizarlas en la vida económica y social. La ley recalca que “nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua”.Las administraciones públicas favorecerán la comunicación oficial con los ciudadanos en aragonés y catalán. Se reformará el reglamento de las Cortes para regular el uso de ambas en la institución parlamentaria. El Justicia de Aragón defenderá los derechos lingüísticos de todos los aragoneses. Los documentos notariales podrán redactarse en cualquiera de las tres lenguas. La toponimia será la de uso histórico, en cualquiera de las tres lenguas, pero será única. Cada ayuntamiento decidirá en qué lengua rotula las vías públicas. Las modalidades y hablas locales del aragonés y el catalán serán protegidas en los espacios donde se habla tradicionalmente. La Ley de Lenguas se aprobó el pasado 17 de diciembre con los votos a favor del PSOE y CHA y la oposición de PP, PAR e IU.El nuevo texto legal reconoce que en Aragón también se habla el catalán en la zona de la Franja de Ponent un espacio que por razones geográficas obvias tiene una fuerte relación con la demarcación de Lleida y donde historicamente se habla catalán.
El primer trámite para el desarrollo de la Ley de Lenguas de Aragón, que entró en vigor el pasado sábado 30 de enero, será la creación del Consejo Superior de las Lenguas y concretar las zonas de uso. El Consejo Superior de las Lenguas, órgano consultivo de la DGA, deberá estar constituido antes del 30 de abril. Este órgano tendrá como primera tarea emitir un informe previo a la declaración de las zonas de utilización del catalán y el aragonés, algo que corresponderá a la DGA . Antes de que acabe el año también deberán estar operativas las dos Academias, de Aragonés y Catalán.
Para el próximo año, se pondrán en marcha todas las medidas educativas previstas en la Ley. El derecho a la enseñanza reglada del aragonés y el catalán se circunscribe a las zonas de uso habitual y siempre será voluntario. No se recoge la utilización del aragonés y el catalán como lenguas vehiculares en la enseñanza reglada. Será el Departamento de Educación y Cultura el que asumirá las competencias lingüísticas, y será desde esta consejería de donde dependerá el órgano administrativo que articulará toda esta política.La Ley de Lenguas reconoce la existencia, junto al castellano, del aragonés y el catalán como lenguas propias, originales e históricas de Aragón, aunque precisa que sólo el castellano es lengua oficial en Aragón. Los aragoneses tienen derecho a conocer ambas lenguas; usarlas en su relación con las Administraciones Públicas; estudiarlas; utilizarlas en la vida económica y social. La ley recalca que “nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua”.Las administraciones públicas favorecerán la comunicación oficial con los ciudadanos en aragonés y catalán. Se reformará el reglamento de las Cortes para regular el uso de ambas en la institución parlamentaria. El Justicia de Aragón defenderá los derechos lingüísticos de todos los aragoneses. Los documentos notariales podrán redactarse en cualquiera de las tres lenguas. La toponimia será la de uso histórico, en cualquiera de las tres lenguas, pero será única. Cada ayuntamiento decidirá en qué lengua rotula las vías públicas. Las modalidades y hablas locales del aragonés y el catalán serán protegidas en los espacios donde se habla tradicionalmente. La Ley de Lenguas se aprobó el pasado 17 de diciembre con los votos a favor del PSOE y CHA y la oposición de PP, PAR e IU.El nuevo texto legal reconoce que en Aragón también se habla el catalán en la zona de la Franja de Ponent un espacio que por razones geográficas obvias tiene una fuerte relación con la demarcación de Lleida y donde historicamente se habla catalán.
RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS PROJECTES DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ MONTSÓ-ISONA I FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR
COMUNICAT DE PREMSA DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA (CDF)
RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS PROJECTES DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ MONTSÓ-ISONA I FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha preguntat a la Comissió Europea, a instàncies de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), sobre les directrius mediambientals i de salut en relació als projectes de línia de molt alta tensió (MAT) Montsó- Isona i l'augment de la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar - La Pobla de Segur, línia existent entre la Franja de Ponent i el Pallars Jussà.
La pregunta es va presentar el passat dimarts, 12 de gener, prèviament a les mobilitzacions socials i associatives que es van organitzar a Areny de Noguera (Ribagorça), el passat 17 de gener, en contra d’aquests projectes.
No serà fins a començaments de febrer que la Comissió Europea respongui els requeriments de l'eurodiputat.
Adjuntem la pregunta presentada per Ramon Tremosa:
<< El 19 de octubre de 2005, el Tribunal Supremo español notificaba una sentencia “firme y contra la que no cabe recurso” anulando la Resolución de la Dirección General de la Energía, de 20 de mayo de 1999 por la que se autorizaba a Red Eléctrica de España S.A. el establecimiento de la línea eléctrica aérea de 400 kilovatios denominada "Unión de la línea Aragón-Frontera Francesa con la línea Sentmenat-Sallente". De esta línea, heredera de la desechada Aragón-Carzaril, REESA ya construyó una serie de torres eléctricas siguiendo el trazado proyectado y, a posteriori, recibió unas subvenciones para derruir toda la infraestructura levantada a tal efecto, que a fecha de hoy todavía siguen en pie, estando actualmente colonizadas por nidos de cigüeñas. Desde octubre de 2008 se pretenden aprovechar las mismas torres para la construcción de la denominada Monzón-Isona, siguiendo un trazado casi calcado al de la línea ya desechada Graus-Isona-Sallente. A unos 15 kilómetros más al norte del trazado de la Monzón-Isona, se encuentra la línea de alta tensión Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
En junio de 2009, Red Eléctrica presenta una memoria técnica para ampliar la capacidad de transporte de una línea de alta tensión entre Foradada del Toscar y La Pobla de Segur sobre una línea que pasa por diferentes espacios naturales de especial protección en una zona pirenaica con una gran fragilidad medioambiental y demográfica; y que incumple la legislación europea en diferentes tramos respecto a alturas, cableado y torres. Dicha memoria técnica hace referencia a la repotenciación de la línea eléctrica, incluyendo actuaciones como la elevación de algunos conductores (incrementando la altura de las torres eléctricas para cumplir la normativa vigente), el incremento de la capacidad de transporte (de 306 MVA a 400 MVA) y el consiguiente incremento de temperatura en el tendido (de 50ºC a 85ºC).
Otro de los aspectos que suscita cierta controversia y gran preocupación es la valoración del impacto medioambiental. Desde diferentes colectivos sociales y partidos políticos se considera que un incremento de la temperatura del tendido y el incremento en la altura de dicha instalación eléctrica debería implicar directamente una nueva valoración de impacto medioambiental de dichas modificaciones. Dicha nueva valoración sería la base argumental que permitiera autorizar o no medioambientalmente las actuaciones que nos ocupan
A la luz de lo anteriormente, ¿No cree la Comisión que esta línea, que pasa muy cerca o por encima de pequeños núcleos habitados y de viviendas, en una zona con gran densidad de especies protegidas como el quebrantahuesos y el buitre, infringe las Directivas europeas medioambientales y de salud pública? >>
RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS PROJECTES DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ MONTSÓ-ISONA I FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha preguntat a la Comissió Europea, a instàncies de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), sobre les directrius mediambientals i de salut en relació als projectes de línia de molt alta tensió (MAT) Montsó- Isona i l'augment de la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar - La Pobla de Segur, línia existent entre la Franja de Ponent i el Pallars Jussà.
La pregunta es va presentar el passat dimarts, 12 de gener, prèviament a les mobilitzacions socials i associatives que es van organitzar a Areny de Noguera (Ribagorça), el passat 17 de gener, en contra d’aquests projectes.
No serà fins a començaments de febrer que la Comissió Europea respongui els requeriments de l'eurodiputat.
Adjuntem la pregunta presentada per Ramon Tremosa:
<< El 19 de octubre de 2005, el Tribunal Supremo español notificaba una sentencia “firme y contra la que no cabe recurso” anulando la Resolución de la Dirección General de la Energía, de 20 de mayo de 1999 por la que se autorizaba a Red Eléctrica de España S.A. el establecimiento de la línea eléctrica aérea de 400 kilovatios denominada "Unión de la línea Aragón-Frontera Francesa con la línea Sentmenat-Sallente". De esta línea, heredera de la desechada Aragón-Carzaril, REESA ya construyó una serie de torres eléctricas siguiendo el trazado proyectado y, a posteriori, recibió unas subvenciones para derruir toda la infraestructura levantada a tal efecto, que a fecha de hoy todavía siguen en pie, estando actualmente colonizadas por nidos de cigüeñas. Desde octubre de 2008 se pretenden aprovechar las mismas torres para la construcción de la denominada Monzón-Isona, siguiendo un trazado casi calcado al de la línea ya desechada Graus-Isona-Sallente. A unos 15 kilómetros más al norte del trazado de la Monzón-Isona, se encuentra la línea de alta tensión Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
En junio de 2009, Red Eléctrica presenta una memoria técnica para ampliar la capacidad de transporte de una línea de alta tensión entre Foradada del Toscar y La Pobla de Segur sobre una línea que pasa por diferentes espacios naturales de especial protección en una zona pirenaica con una gran fragilidad medioambiental y demográfica; y que incumple la legislación europea en diferentes tramos respecto a alturas, cableado y torres. Dicha memoria técnica hace referencia a la repotenciación de la línea eléctrica, incluyendo actuaciones como la elevación de algunos conductores (incrementando la altura de las torres eléctricas para cumplir la normativa vigente), el incremento de la capacidad de transporte (de 306 MVA a 400 MVA) y el consiguiente incremento de temperatura en el tendido (de 50ºC a 85ºC).
Otro de los aspectos que suscita cierta controversia y gran preocupación es la valoración del impacto medioambiental. Desde diferentes colectivos sociales y partidos políticos se considera que un incremento de la temperatura del tendido y el incremento en la altura de dicha instalación eléctrica debería implicar directamente una nueva valoración de impacto medioambiental de dichas modificaciones. Dicha nueva valoración sería la base argumental que permitiera autorizar o no medioambientalmente las actuaciones que nos ocupan
A la luz de lo anteriormente, ¿No cree la Comisión que esta línea, que pasa muy cerca o por encima de pequeños núcleos habitados y de viviendas, en una zona con gran densidad de especies protegidas como el quebrantahuesos y el buitre, infringe las Directivas europeas medioambientales y de salud pública? >>
La Franja no troba altaveus per reivindicar el català. MEDIA.CAT
La denominada Llei de llengües d’Aragó es troba en tràmit parlamentari, un text que hauria de regular -sense oficialitzar- tant el català com l’aragonès. El text legal es veu amb molt escepticisme des de les entitats en defensa del català de la Franja ja que consideren que si tira endavant el text serà de mínims. A nivell mediàtic el seu missatge no aconsegueix ressò ni en els mitjans de Saragossa ni de Lleida i encara menys a Barcelona.
“Els mitjans de Saragossa donen veu a postures secessionistes totalment acientífiques i en prou feines expliquen que hi ha col·lectius a la Franja que defensen el català” explica amb certa resignació Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de la Franja. “Tenim clar que si no surt a la premsa no existeixes i ja no comptem en aparèixer a Saragossa però que passi a l’altra banda no t’ho esperes” afegeix.
En aquest sentit Canales lamenta que els mitjans lleidatans, el Segre i La Mañana, actuïn amb un excés de “cura” per no “incomodar” la comunitat d’Aragó. “Prefereixen no generar la sensació que s’immisceixen en qüestions fora de les seves ‘fronteres administraves’ oblidant que Lleida actua com a ‘capital real’ de les nostres comarques” explica la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga. Dels diaris de Barcelona “se n’obliden directament” ja que tenen clar que si reflecteixen poc la realitat lleidatana menys ho faran en el cas de la Franja.Consens amb els secessionistes?La reforma de l’Estatut aragonès aprovada l’any 2007 va obviar l’oficialització del català i l’aragonès i només va obrir la possibilitat de “regular-les” en el marc d’una Llei de llengües. Finalment la proposició de llei -que ha presentat el grup parlamentari socialista i no pas el Govern aragonès- ha entrat a les Corts i després de finalitzar el termini per presentar-hi esmenes està pendent del debat parlamentari.
La proposta només contempla regular el català i l’aragonès als territoris on es parlen i segons Canales no garanteix els drets dels parlants. Tampoc queda gens clar un aspecte que considera “inqüestionable”: que l’IEC sigui l’acadèmia de referència. Si la proposta ja és d’inici “descafeïnada” el PSOE pretén buscar el consens amb el Partit Popular i el PAR, soci de govern dels socialistes, que defensa tesis secessionistes. La portaveu del PAR, María Herrero, rebutja la denominació català i proposa que se l’anomeni “aragonès oriental” (una altra opció és que ni català ni aragonès tinguin un nom explícit en la Llei). Segons la portaveu dels regionalistes hauria de ser una Acadèmia de les Llengües Aragoneses la que servís d’autoritat per “les llengües i modalitats d’Aragó”.
Des de la Franja un grup de cinc entitats (Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells Locals de la Franja i el Casal Jaume I de Fraga) van presentar esmenes a la llei mitjançant Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA) partits favorables a l’oficialització del català i l’aragonès. També ho ha fet el partit Convergència Democràtica de la Franja a través de la CHA. Altres entitats com la Institució Catalana de la Franja de Ponent també han denunciat l’intent de “separar” el català.
A menys de 40 dies de quedar-se sense TV3El tràmit de la Llei de llengües coincideix amb el compte enrere que pot deixar la Franja sense TV3. Segons Marta Canales a menys de 40 dies de l’apagada analògica no tenen cap notícia si les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern aragonès han avançat. “El que tenim clar és que no s’està dotant la infraestructura necessària per tal que l’1 de gener tinguem emissions digitals” afirma la responsable del Casal Jaume I de Fraga.
A més, la proposta per finançar els costos que va fer Saragossa no sembla destinada a aconseguir un acord: un terç per la Generalitat, un terç per la Corporació de Mitjans Audiovisuals i l’altre terç pels ajuntaments franjolins.
“A la gent li costa imaginar-se que d’aquí a poc més de trenta dies es pugui quedar sense TV3” explica. De fet tampoc assumeixen el possible pas de l’actual situació -TV3 i Canal 33 analògics- a la versió internacional del canal públic del Principat tal i com ha passat a les Illes. “És que no hi ha cap diferència entre viure a la Franja o a Austràlia?” s’exclama.
“Els mitjans de Saragossa donen veu a postures secessionistes totalment acientífiques i en prou feines expliquen que hi ha col·lectius a la Franja que defensen el català” explica amb certa resignació Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de la Franja. “Tenim clar que si no surt a la premsa no existeixes i ja no comptem en aparèixer a Saragossa però que passi a l’altra banda no t’ho esperes” afegeix.
En aquest sentit Canales lamenta que els mitjans lleidatans, el Segre i La Mañana, actuïn amb un excés de “cura” per no “incomodar” la comunitat d’Aragó. “Prefereixen no generar la sensació que s’immisceixen en qüestions fora de les seves ‘fronteres administraves’ oblidant que Lleida actua com a ‘capital real’ de les nostres comarques” explica la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga. Dels diaris de Barcelona “se n’obliden directament” ja que tenen clar que si reflecteixen poc la realitat lleidatana menys ho faran en el cas de la Franja.Consens amb els secessionistes?La reforma de l’Estatut aragonès aprovada l’any 2007 va obviar l’oficialització del català i l’aragonès i només va obrir la possibilitat de “regular-les” en el marc d’una Llei de llengües. Finalment la proposició de llei -que ha presentat el grup parlamentari socialista i no pas el Govern aragonès- ha entrat a les Corts i després de finalitzar el termini per presentar-hi esmenes està pendent del debat parlamentari.
La proposta només contempla regular el català i l’aragonès als territoris on es parlen i segons Canales no garanteix els drets dels parlants. Tampoc queda gens clar un aspecte que considera “inqüestionable”: que l’IEC sigui l’acadèmia de referència. Si la proposta ja és d’inici “descafeïnada” el PSOE pretén buscar el consens amb el Partit Popular i el PAR, soci de govern dels socialistes, que defensa tesis secessionistes. La portaveu del PAR, María Herrero, rebutja la denominació català i proposa que se l’anomeni “aragonès oriental” (una altra opció és que ni català ni aragonès tinguin un nom explícit en la Llei). Segons la portaveu dels regionalistes hauria de ser una Acadèmia de les Llengües Aragoneses la que servís d’autoritat per “les llengües i modalitats d’Aragó”.
Des de la Franja un grup de cinc entitats (Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells Locals de la Franja i el Casal Jaume I de Fraga) van presentar esmenes a la llei mitjançant Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA) partits favorables a l’oficialització del català i l’aragonès. També ho ha fet el partit Convergència Democràtica de la Franja a través de la CHA. Altres entitats com la Institució Catalana de la Franja de Ponent també han denunciat l’intent de “separar” el català.
A menys de 40 dies de quedar-se sense TV3El tràmit de la Llei de llengües coincideix amb el compte enrere que pot deixar la Franja sense TV3. Segons Marta Canales a menys de 40 dies de l’apagada analògica no tenen cap notícia si les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern aragonès han avançat. “El que tenim clar és que no s’està dotant la infraestructura necessària per tal que l’1 de gener tinguem emissions digitals” afirma la responsable del Casal Jaume I de Fraga.
A més, la proposta per finançar els costos que va fer Saragossa no sembla destinada a aconseguir un acord: un terç per la Generalitat, un terç per la Corporació de Mitjans Audiovisuals i l’altre terç pels ajuntaments franjolins.
“A la gent li costa imaginar-se que d’aquí a poc més de trenta dies es pugui quedar sense TV3” explica. De fet tampoc assumeixen el possible pas de l’actual situació -TV3 i Canal 33 analògics- a la versió internacional del canal públic del Principat tal i com ha passat a les Illes. “És que no hi ha cap diferència entre viure a la Franja o a Austràlia?” s’exclama.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
Entrades
