El vint de febrer passat, com ja dèiem amb detall al darrer número d’aquesta revista, la CHA no va poder fer una conferència informativa sobre la Llei de Llengües. Davant d’això es va decidir fer-la el dia 20 de març. I aquest dia la conferència ha començat al Saló de la Cultura de la Codonyera davant d’una vintena de persones -entre les quals hi havia destacats membres de la FACAO, com el Sr. Vallès i el senyor Gascón- i l’ha feta en Marco Negredo, president del Rolde de Polìtica Lingüística de la CHA, presentat per Francisco Oliver, de la Freixneda, també del mateix partit. Els acompanyava Pilar Santos, de la Codonyera, membre igualment de la CHA.
Poc després d’haver iniciat, en castellà, la conferència han entrat al Saló un centenar de persones majoritàriament de la Codonyera, entre les quals molts xiquets d’escola, que exhibint samarretes amb el lema I love chapurriau han anat estenent pancartes contra la pròpia llengua catalana de la Codonyera i contra els catalans no, però si contra els catalanistes. La més gran part d’aqueixes pancartes eren en català, algunes en castellà. Mentre una pancarta declarava que No sem analfabetos -i afegia uns mots que no vaig poder llegir perquè el públic ho tapava-, una altra es contradeia dient Chapurriau parlat, escrit no. Tot just començada la conferència, l’alcaldessa de la Codonyera, María José Gascón, ha demanat la paraula i ha parlat, no pas sobre la Llei de Llengües, sinó sobre la seua versió de per què no es va poder celebrar la conferència el vint de febrer. Ha acabat el parlament afirmant l’esperit democràtic i tolerant de la Codonyera i ha recomanat al públic que deixès parlar al ponent. Però tan bon punt aquest ha dir la paraula català ha estat interromput, i així una vegada i una altra, sense que les crides a la tolerància per part de l’alcaldessa tinguessen cap efecte sobre la gran majoria del públic. A la tercera vegada de ser interromput, i vist que l’ambient podia esdevenir perillós i tot, Marco Negredo ha decidit suspendre l’acte.
Llevat d’alguns insults verbals i gestuals, el públic se n’ha anat pacíficament. Un cop més s’ha fet evident que trenta-dos anys d’escoles democràtiques a la Codonyera han contribuït ben poc a informar degudament gran part del públic assistent sobre la pròpia llengua, i també que el conegut refrany „Enraonant la gent s’entén“ massa sovint no es correspon amb la realitat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada