Font: Diari La Manyana
El primer trámite para el desarrollo de la Ley de Lenguas de Aragón, que entró en vigor el pasado sábado 30 de enero, será la creación del Consejo Superior de las Lenguas y concretar las zonas de uso. El Consejo Superior de las Lenguas, órgano consultivo de la DGA, deberá estar constituido antes del 30 de abril. Este órgano tendrá como primera tarea emitir un informe previo a la declaración de las zonas de utilización del catalán y el aragonés, algo que corresponderá a la DGA . Antes de que acabe el año también deberán estar operativas las dos Academias, de Aragonés y Catalán.
Para el próximo año, se pondrán en marcha todas las medidas educativas previstas en la Ley. El derecho a la enseñanza reglada del aragonés y el catalán se circunscribe a las zonas de uso habitual y siempre será voluntario. No se recoge la utilización del aragonés y el catalán como lenguas vehiculares en la enseñanza reglada. Será el Departamento de Educación y Cultura el que asumirá las competencias lingüísticas, y será desde esta consejería de donde dependerá el órgano administrativo que articulará toda esta política.La Ley de Lenguas reconoce la existencia, junto al castellano, del aragonés y el catalán como lenguas propias, originales e históricas de Aragón, aunque precisa que sólo el castellano es lengua oficial en Aragón. Los aragoneses tienen derecho a conocer ambas lenguas; usarlas en su relación con las Administraciones Públicas; estudiarlas; utilizarlas en la vida económica y social. La ley recalca que “nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua”.Las administraciones públicas favorecerán la comunicación oficial con los ciudadanos en aragonés y catalán. Se reformará el reglamento de las Cortes para regular el uso de ambas en la institución parlamentaria. El Justicia de Aragón defenderá los derechos lingüísticos de todos los aragoneses. Los documentos notariales podrán redactarse en cualquiera de las tres lenguas. La toponimia será la de uso histórico, en cualquiera de las tres lenguas, pero será única. Cada ayuntamiento decidirá en qué lengua rotula las vías públicas. Las modalidades y hablas locales del aragonés y el catalán serán protegidas en los espacios donde se habla tradicionalmente. La Ley de Lenguas se aprobó el pasado 17 de diciembre con los votos a favor del PSOE y CHA y la oposición de PP, PAR e IU.El nuevo texto legal reconoce que en Aragón también se habla el catalán en la zona de la Franja de Ponent un espacio que por razones geográficas obvias tiene una fuerte relación con la demarcación de Lleida y donde historicamente se habla catalán.
Troba'ns...
dimecres 3 de febrer de 2010
divendres 22 de gener de 2010
RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS PROJECTES DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ MONTSÓ-ISONA I FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR
COMUNICAT DE PREMSA DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA (CDF)
RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS PROJECTES DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ MONTSÓ-ISONA I FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha preguntat a la Comissió Europea, a instàncies de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), sobre les directrius mediambientals i de salut en relació als projectes de línia de molt alta tensió (MAT) Montsó- Isona i l'augment de la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar - La Pobla de Segur, línia existent entre la Franja de Ponent i el Pallars Jussà.
La pregunta es va presentar el passat dimarts, 12 de gener, prèviament a les mobilitzacions socials i associatives que es van organitzar a Areny de Noguera (Ribagorça), el passat 17 de gener, en contra d’aquests projectes.
No serà fins a començaments de febrer que la Comissió Europea respongui els requeriments de l'eurodiputat.
Adjuntem la pregunta presentada per Ramon Tremosa:
<< El 19 de octubre de 2005, el Tribunal Supremo español notificaba una sentencia “firme y contra la que no cabe recurso” anulando la Resolución de la Dirección General de la Energía, de 20 de mayo de 1999 por la que se autorizaba a Red Eléctrica de España S.A. el establecimiento de la línea eléctrica aérea de 400 kilovatios denominada "Unión de la línea Aragón-Frontera Francesa con la línea Sentmenat-Sallente". De esta línea, heredera de la desechada Aragón-Carzaril, REESA ya construyó una serie de torres eléctricas siguiendo el trazado proyectado y, a posteriori, recibió unas subvenciones para derruir toda la infraestructura levantada a tal efecto, que a fecha de hoy todavía siguen en pie, estando actualmente colonizadas por nidos de cigüeñas. Desde octubre de 2008 se pretenden aprovechar las mismas torres para la construcción de la denominada Monzón-Isona, siguiendo un trazado casi calcado al de la línea ya desechada Graus-Isona-Sallente. A unos 15 kilómetros más al norte del trazado de la Monzón-Isona, se encuentra la línea de alta tensión Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
En junio de 2009, Red Eléctrica presenta una memoria técnica para ampliar la capacidad de transporte de una línea de alta tensión entre Foradada del Toscar y La Pobla de Segur sobre una línea que pasa por diferentes espacios naturales de especial protección en una zona pirenaica con una gran fragilidad medioambiental y demográfica; y que incumple la legislación europea en diferentes tramos respecto a alturas, cableado y torres. Dicha memoria técnica hace referencia a la repotenciación de la línea eléctrica, incluyendo actuaciones como la elevación de algunos conductores (incrementando la altura de las torres eléctricas para cumplir la normativa vigente), el incremento de la capacidad de transporte (de 306 MVA a 400 MVA) y el consiguiente incremento de temperatura en el tendido (de 50ºC a 85ºC).
Otro de los aspectos que suscita cierta controversia y gran preocupación es la valoración del impacto medioambiental. Desde diferentes colectivos sociales y partidos políticos se considera que un incremento de la temperatura del tendido y el incremento en la altura de dicha instalación eléctrica debería implicar directamente una nueva valoración de impacto medioambiental de dichas modificaciones. Dicha nueva valoración sería la base argumental que permitiera autorizar o no medioambientalmente las actuaciones que nos ocupan
A la luz de lo anteriormente, ¿No cree la Comisión que esta línea, que pasa muy cerca o por encima de pequeños núcleos habitados y de viviendas, en una zona con gran densidad de especies protegidas como el quebrantahuesos y el buitre, infringe las Directivas europeas medioambientales y de salud pública? >>
RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS PROJECTES DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ MONTSÓ-ISONA I FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha preguntat a la Comissió Europea, a instàncies de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), sobre les directrius mediambientals i de salut en relació als projectes de línia de molt alta tensió (MAT) Montsó- Isona i l'augment de la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar - La Pobla de Segur, línia existent entre la Franja de Ponent i el Pallars Jussà.
La pregunta es va presentar el passat dimarts, 12 de gener, prèviament a les mobilitzacions socials i associatives que es van organitzar a Areny de Noguera (Ribagorça), el passat 17 de gener, en contra d’aquests projectes.
No serà fins a començaments de febrer que la Comissió Europea respongui els requeriments de l'eurodiputat.
Adjuntem la pregunta presentada per Ramon Tremosa:
<< El 19 de octubre de 2005, el Tribunal Supremo español notificaba una sentencia “firme y contra la que no cabe recurso” anulando la Resolución de la Dirección General de la Energía, de 20 de mayo de 1999 por la que se autorizaba a Red Eléctrica de España S.A. el establecimiento de la línea eléctrica aérea de 400 kilovatios denominada "Unión de la línea Aragón-Frontera Francesa con la línea Sentmenat-Sallente". De esta línea, heredera de la desechada Aragón-Carzaril, REESA ya construyó una serie de torres eléctricas siguiendo el trazado proyectado y, a posteriori, recibió unas subvenciones para derruir toda la infraestructura levantada a tal efecto, que a fecha de hoy todavía siguen en pie, estando actualmente colonizadas por nidos de cigüeñas. Desde octubre de 2008 se pretenden aprovechar las mismas torres para la construcción de la denominada Monzón-Isona, siguiendo un trazado casi calcado al de la línea ya desechada Graus-Isona-Sallente. A unos 15 kilómetros más al norte del trazado de la Monzón-Isona, se encuentra la línea de alta tensión Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
En junio de 2009, Red Eléctrica presenta una memoria técnica para ampliar la capacidad de transporte de una línea de alta tensión entre Foradada del Toscar y La Pobla de Segur sobre una línea que pasa por diferentes espacios naturales de especial protección en una zona pirenaica con una gran fragilidad medioambiental y demográfica; y que incumple la legislación europea en diferentes tramos respecto a alturas, cableado y torres. Dicha memoria técnica hace referencia a la repotenciación de la línea eléctrica, incluyendo actuaciones como la elevación de algunos conductores (incrementando la altura de las torres eléctricas para cumplir la normativa vigente), el incremento de la capacidad de transporte (de 306 MVA a 400 MVA) y el consiguiente incremento de temperatura en el tendido (de 50ºC a 85ºC).
Otro de los aspectos que suscita cierta controversia y gran preocupación es la valoración del impacto medioambiental. Desde diferentes colectivos sociales y partidos políticos se considera que un incremento de la temperatura del tendido y el incremento en la altura de dicha instalación eléctrica debería implicar directamente una nueva valoración de impacto medioambiental de dichas modificaciones. Dicha nueva valoración sería la base argumental que permitiera autorizar o no medioambientalmente las actuaciones que nos ocupan
A la luz de lo anteriormente, ¿No cree la Comisión que esta línea, que pasa muy cerca o por encima de pequeños núcleos habitados y de viviendas, en una zona con gran densidad de especies protegidas como el quebrantahuesos y el buitre, infringe las Directivas europeas medioambientales y de salud pública? >>
dijous 26 de novembre de 2009
La Franja no troba altaveus per reivindicar el català. MEDIA.CAT
La denominada Llei de llengües d’Aragó es troba en tràmit parlamentari, un text que hauria de regular -sense oficialitzar- tant el català com l’aragonès. El text legal es veu amb molt escepticisme des de les entitats en defensa del català de la Franja ja que consideren que si tira endavant el text serà de mínims. A nivell mediàtic el seu missatge no aconsegueix ressò ni en els mitjans de Saragossa ni de Lleida i encara menys a Barcelona.
“Els mitjans de Saragossa donen veu a postures secessionistes totalment acientífiques i en prou feines expliquen que hi ha col·lectius a la Franja que defensen el català” explica amb certa resignació Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de la Franja. “Tenim clar que si no surt a la premsa no existeixes i ja no comptem en aparèixer a Saragossa però que passi a l’altra banda no t’ho esperes” afegeix.
En aquest sentit Canales lamenta que els mitjans lleidatans, el Segre i La Mañana, actuïn amb un excés de “cura” per no “incomodar” la comunitat d’Aragó. “Prefereixen no generar la sensació que s’immisceixen en qüestions fora de les seves ‘fronteres administraves’ oblidant que Lleida actua com a ‘capital real’ de les nostres comarques” explica la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga. Dels diaris de Barcelona “se n’obliden directament” ja que tenen clar que si reflecteixen poc la realitat lleidatana menys ho faran en el cas de la Franja.Consens amb els secessionistes?La reforma de l’Estatut aragonès aprovada l’any 2007 va obviar l’oficialització del català i l’aragonès i només va obrir la possibilitat de “regular-les” en el marc d’una Llei de llengües. Finalment la proposició de llei -que ha presentat el grup parlamentari socialista i no pas el Govern aragonès- ha entrat a les Corts i després de finalitzar el termini per presentar-hi esmenes està pendent del debat parlamentari.
La proposta només contempla regular el català i l’aragonès als territoris on es parlen i segons Canales no garanteix els drets dels parlants. Tampoc queda gens clar un aspecte que considera “inqüestionable”: que l’IEC sigui l’acadèmia de referència. Si la proposta ja és d’inici “descafeïnada” el PSOE pretén buscar el consens amb el Partit Popular i el PAR, soci de govern dels socialistes, que defensa tesis secessionistes. La portaveu del PAR, María Herrero, rebutja la denominació català i proposa que se l’anomeni “aragonès oriental” (una altra opció és que ni català ni aragonès tinguin un nom explícit en la Llei). Segons la portaveu dels regionalistes hauria de ser una Acadèmia de les Llengües Aragoneses la que servís d’autoritat per “les llengües i modalitats d’Aragó”.
Des de la Franja un grup de cinc entitats (Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells Locals de la Franja i el Casal Jaume I de Fraga) van presentar esmenes a la llei mitjançant Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA) partits favorables a l’oficialització del català i l’aragonès. També ho ha fet el partit Convergència Democràtica de la Franja a través de la CHA. Altres entitats com la Institució Catalana de la Franja de Ponent també han denunciat l’intent de “separar” el català.
A menys de 40 dies de quedar-se sense TV3El tràmit de la Llei de llengües coincideix amb el compte enrere que pot deixar la Franja sense TV3. Segons Marta Canales a menys de 40 dies de l’apagada analògica no tenen cap notícia si les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern aragonès han avançat. “El que tenim clar és que no s’està dotant la infraestructura necessària per tal que l’1 de gener tinguem emissions digitals” afirma la responsable del Casal Jaume I de Fraga.
A més, la proposta per finançar els costos que va fer Saragossa no sembla destinada a aconseguir un acord: un terç per la Generalitat, un terç per la Corporació de Mitjans Audiovisuals i l’altre terç pels ajuntaments franjolins.
“A la gent li costa imaginar-se que d’aquí a poc més de trenta dies es pugui quedar sense TV3” explica. De fet tampoc assumeixen el possible pas de l’actual situació -TV3 i Canal 33 analògics- a la versió internacional del canal públic del Principat tal i com ha passat a les Illes. “És que no hi ha cap diferència entre viure a la Franja o a Austràlia?” s’exclama.
“Els mitjans de Saragossa donen veu a postures secessionistes totalment acientífiques i en prou feines expliquen que hi ha col·lectius a la Franja que defensen el català” explica amb certa resignació Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de la Franja. “Tenim clar que si no surt a la premsa no existeixes i ja no comptem en aparèixer a Saragossa però que passi a l’altra banda no t’ho esperes” afegeix.
En aquest sentit Canales lamenta que els mitjans lleidatans, el Segre i La Mañana, actuïn amb un excés de “cura” per no “incomodar” la comunitat d’Aragó. “Prefereixen no generar la sensació que s’immisceixen en qüestions fora de les seves ‘fronteres administraves’ oblidant que Lleida actua com a ‘capital real’ de les nostres comarques” explica la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga. Dels diaris de Barcelona “se n’obliden directament” ja que tenen clar que si reflecteixen poc la realitat lleidatana menys ho faran en el cas de la Franja.Consens amb els secessionistes?La reforma de l’Estatut aragonès aprovada l’any 2007 va obviar l’oficialització del català i l’aragonès i només va obrir la possibilitat de “regular-les” en el marc d’una Llei de llengües. Finalment la proposició de llei -que ha presentat el grup parlamentari socialista i no pas el Govern aragonès- ha entrat a les Corts i després de finalitzar el termini per presentar-hi esmenes està pendent del debat parlamentari.
La proposta només contempla regular el català i l’aragonès als territoris on es parlen i segons Canales no garanteix els drets dels parlants. Tampoc queda gens clar un aspecte que considera “inqüestionable”: que l’IEC sigui l’acadèmia de referència. Si la proposta ja és d’inici “descafeïnada” el PSOE pretén buscar el consens amb el Partit Popular i el PAR, soci de govern dels socialistes, que defensa tesis secessionistes. La portaveu del PAR, María Herrero, rebutja la denominació català i proposa que se l’anomeni “aragonès oriental” (una altra opció és que ni català ni aragonès tinguin un nom explícit en la Llei). Segons la portaveu dels regionalistes hauria de ser una Acadèmia de les Llengües Aragoneses la que servís d’autoritat per “les llengües i modalitats d’Aragó”.
Des de la Franja un grup de cinc entitats (Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells Locals de la Franja i el Casal Jaume I de Fraga) van presentar esmenes a la llei mitjançant Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA) partits favorables a l’oficialització del català i l’aragonès. També ho ha fet el partit Convergència Democràtica de la Franja a través de la CHA. Altres entitats com la Institució Catalana de la Franja de Ponent també han denunciat l’intent de “separar” el català.
A menys de 40 dies de quedar-se sense TV3El tràmit de la Llei de llengües coincideix amb el compte enrere que pot deixar la Franja sense TV3. Segons Marta Canales a menys de 40 dies de l’apagada analògica no tenen cap notícia si les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern aragonès han avançat. “El que tenim clar és que no s’està dotant la infraestructura necessària per tal que l’1 de gener tinguem emissions digitals” afirma la responsable del Casal Jaume I de Fraga.
A més, la proposta per finançar els costos que va fer Saragossa no sembla destinada a aconseguir un acord: un terç per la Generalitat, un terç per la Corporació de Mitjans Audiovisuals i l’altre terç pels ajuntaments franjolins.
“A la gent li costa imaginar-se que d’aquí a poc més de trenta dies es pugui quedar sense TV3” explica. De fet tampoc assumeixen el possible pas de l’actual situació -TV3 i Canal 33 analògics- a la versió internacional del canal públic del Principat tal i com ha passat a les Illes. “És que no hi ha cap diferència entre viure a la Franja o a Austràlia?” s’exclama.
dissabte 14 de novembre de 2009
dilluns 26 d’octubre de 2009
Enquesta al Periódico de Aragón
La pregunta és "¿Debería llamarse catalán a la lengua que se habla en el Este de Aragón?". Traducció: A la Franja de Ponent, es parla català? .
Resposta correcta: SÍ!! ;))
Va, participeu-hi... que, de moment, no guanyem.
Resposta correcta: SÍ!! ;))
Va, participeu-hi... que, de moment, no guanyem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
