Què estàs fent en favor de la utilització del català al Parlament Europeu? em pregunta sovint la gent, quan vaig amunt i avall pel territori. Avui us explico les gestions que he fet en les darreres setmanes sobre aquesta qüestió, que inclou una entrevista amb el president del Parlament Europeu Jerzy Buzek (a la foto), així com també la idea que he tingut per tal d'aconseguir resultats en el plenari del mes de juny d'aquest any. D'altra banda, estic content d'una resposta que la Comissió Europea ens ha donat, relativa a la central tèrmica de Mequinensa, que el govern aragonès està impulsant a tocar de Catalunya: s'obre expedient al govern aragonès per tal d'aclarir algunes irregularitats comeses en el seu rapidíssim procés de tramitació. Avui em plau de parlar-vos d'interessos locals catalans, vistos els irresolubles dubtes en què la Unió Europea es troba: així, mentre Durao Barroso demana solidaritat amb Grècia, des d'Alemanya el ministre de Finances Wolfang Schäuble afirma que cal expulsar de l´euro els països que no controlin els seus comptes públics. I ahir, a la Comissió d'Economia, Jean Claude Trichet es va pronunciar en contra dels eurobons (títols de deute públic emesos per la Unió Europea,que permetrien a Grècia finançar el seu deute públic a un tipus d'interès més baix). Trichet deia això tot just dues hores després que, a la mateixa sala un altre Jean Claude (Juncker, president de l'Eurogrup, els club dels onze països que conformem la zona euro), s'hi pronunciés a favor. La construcció europea és en una cruïlla, més ben dit, al mig d'una escala: mentre uns volen seguir pujant els altres volen quedar-s'hi o fins i tot, alguns volen fins i tot baixar l'escala. En tot cas, pel camí que triï la UE passa el futur de Catalunya.
Vaig entrevistar-me amb Jerzi Buzek el passat 9 de març a Estrasburg. Li vaig regalar una ampolla de vi i una ampolla d'oli etiquetades en català (en la llengua invisible, li vaig dir) i un llibre en anglès sobre el corredor ferroviari mediterrani de FERRMED (www.ferrmed.com). Buzek, polonès de Silèsia, professor universitari i ex militant del sindicat clandestí Solidarnosc, gaudeix d'un bon prestigi i va obtenir molts vots de gairebé tots els grups en la seva elecció: molt aficionat a la geografia, es va estar mirant el llibre durant deu minuts, especialment alguns dels seus mapes. Pel que fa al català ell va em dir això tan repetit de què, mentre al Congrés de Madrid no es parli català, que no teníem res a fer.
Després de reconèixer que aquesta qüestió l'havíem de resoldre els catalans a casa (començant pels vots del PSC al Congrés dels diputats), vaig proposar a Buzek una excepció al rígid i inflexible reglament europeu: parlar excepcionalment català en el debat de la cloenda de la presidència espanyola, quan Zapatero vindrà aquest mes de juny a fer balanç de la presidència espanyola semestral de la UE. "La negativa radical a flexibilitzar l'ús del català, ni que sigui excepcionalment, dóna incentius racionals creixents a més i més catalans a demanar la independència, atès que la UE és només un club d'Estats; i molt catalans, atès que l'Estat espanyol és contrari al català, demanen un Estat propi per a no sentir-se tractats com a ciutadans de segona classe". Després d'una estona de conversa (en què vaig comparar Rússia i Castella: d'això en parlaré un altre dia), Buzek em va dir que traslladés la meva petició al govern espanyol i que després en tornéssim a parlar.
Aquella mateixa tarda vaig anar a cercar en Pau Solanillas, el braç dret de Diego López Garrido, Secretari d'Estat per a la presidència espanyola. En Pau, que segueix estoicament, de sol a sol, tots els debats a Estrasburg, va trobar excel.lent la idea i es va comprometre a traslladar-la directament a Zapatero. Vet ací una coincidència d'interessos: a mi m'interessa fer amb l'ús del català una primera escletxa en el mur rígid de ciment del reglament europeu, per tal de començar a fer de l'excepció una norma; i els socialistes catalans estan més necessitats que mai d'un gest, ni que sigui un de sol, que sigui una picada d'ull del PSOE a la plurinacionalitat de l'Estat i que els diferenciï del PP.
I és que encara ressonen les paraules de Zapatero del passat 14 de gener, quan li vaig preguntar quan es podria parlar català al Parlament Europeu: "mi gobierno ya ha resuelto el uso de las lenguas oficiales en las instituciones europeas". Si ara però el govern espanyol ho demanés formalment, llavors Buzek podria autoritzar l'ús del català excepcionalment en aquell debat: el seu cap de gabinet, l'espanyol Javier Pomés, em va reconèixer després de la reunió amb Buzek que no hi havíem problemes ni tècnics ni econòmics per a aquella utilització excepcional.
Aquesta idea l'he traslladat als altres eurodiputats catalans, al president del Parlament de Catalunya (que aviat presentarà la traducció al català del Tractat de Lisboa) i la vaig anunciar el divendres passat al programa "L'Oracle" de Catalunya Ràdio, una tertúlia de Xavier Graset que evoca els millors records dels "Postres de músic". He donat a conèixer aquesta idea per tal de que consti públicament que ara la pilota la té el PSC i el govern espanyol. Si, com penso que passarà, finalment no es pot fer servir el català al mes de juny, la plena responsabilitat recaurà en el PSC i en el govern espanyol, que tornaran a donar per bona la "solució final" que el règim franquista va donar el 1939 a la llengua catalana a nivell internacional.
D'altra banda una bona notícia: fins ara he presentat dues preguntes a la Comissió Europea en referència a la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa, impulsada pel govern aragonès. En aquests mesos he mantingut reunions i trobades amb detractors de la central, els residus de la qual seran abocats pel vent sobre els camps d'arbres fruiters de la comarca veïna del Segrià. Així, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió, on feia referència a les al·legacions presentades per la Plataforma “Almatret Net”, que demana que es denegui el permís de construcció pel risc per a la salut pública i mediambiental de l’alt grau de pol·lució que produeix una central d’aquest tipus.
La resposta de la Comissió, que podeu trobar al meu web www.tremosa.cat (secció activitat parlamentària) afirma que s’investigarà com s’estan aplicant les directives que regeixen la construcció de la central tèrmica de Mequinensa, així com les disposicions que regulen la concessió de permisos i la protecció del medi ambient en aquest cas.
El passat dijous el Periódico de Aragón es feia ressò de la notícia a tota pàgina, mentre que a Catalunya no se n'ha dit res: que curiós, el govern tripartit ha avortat tot un canal de regadiu Segarra-Garrigues, amb uns més que dubtosos informes sobre l'afectació hipotètica del mateix a unes quantes aus (per què el govern de la Generalitat no fa públics els informes mediambientals enviats a Brussel.les en els darrers anys?) i, en canvi, no diu res sobre la central tèrmica de Mequinensa. Només cal parlar amb els alcaldes i els pagesos de la zona per veure la gran preocupació que tenen per la contaminació que aquesta central generarà sobre la plana de Lleida. Per què calla el govern català sobre aquest tema?
Vaig entrevistar-me amb Jerzi Buzek el passat 9 de març a Estrasburg. Li vaig regalar una ampolla de vi i una ampolla d'oli etiquetades en català (en la llengua invisible, li vaig dir) i un llibre en anglès sobre el corredor ferroviari mediterrani de FERRMED (www.ferrmed.com). Buzek, polonès de Silèsia, professor universitari i ex militant del sindicat clandestí Solidarnosc, gaudeix d'un bon prestigi i va obtenir molts vots de gairebé tots els grups en la seva elecció: molt aficionat a la geografia, es va estar mirant el llibre durant deu minuts, especialment alguns dels seus mapes. Pel que fa al català ell va em dir això tan repetit de què, mentre al Congrés de Madrid no es parli català, que no teníem res a fer.
Després de reconèixer que aquesta qüestió l'havíem de resoldre els catalans a casa (començant pels vots del PSC al Congrés dels diputats), vaig proposar a Buzek una excepció al rígid i inflexible reglament europeu: parlar excepcionalment català en el debat de la cloenda de la presidència espanyola, quan Zapatero vindrà aquest mes de juny a fer balanç de la presidència espanyola semestral de la UE. "La negativa radical a flexibilitzar l'ús del català, ni que sigui excepcionalment, dóna incentius racionals creixents a més i més catalans a demanar la independència, atès que la UE és només un club d'Estats; i molt catalans, atès que l'Estat espanyol és contrari al català, demanen un Estat propi per a no sentir-se tractats com a ciutadans de segona classe". Després d'una estona de conversa (en què vaig comparar Rússia i Castella: d'això en parlaré un altre dia), Buzek em va dir que traslladés la meva petició al govern espanyol i que després en tornéssim a parlar.
Aquella mateixa tarda vaig anar a cercar en Pau Solanillas, el braç dret de Diego López Garrido, Secretari d'Estat per a la presidència espanyola. En Pau, que segueix estoicament, de sol a sol, tots els debats a Estrasburg, va trobar excel.lent la idea i es va comprometre a traslladar-la directament a Zapatero. Vet ací una coincidència d'interessos: a mi m'interessa fer amb l'ús del català una primera escletxa en el mur rígid de ciment del reglament europeu, per tal de començar a fer de l'excepció una norma; i els socialistes catalans estan més necessitats que mai d'un gest, ni que sigui un de sol, que sigui una picada d'ull del PSOE a la plurinacionalitat de l'Estat i que els diferenciï del PP.
I és que encara ressonen les paraules de Zapatero del passat 14 de gener, quan li vaig preguntar quan es podria parlar català al Parlament Europeu: "mi gobierno ya ha resuelto el uso de las lenguas oficiales en las instituciones europeas". Si ara però el govern espanyol ho demanés formalment, llavors Buzek podria autoritzar l'ús del català excepcionalment en aquell debat: el seu cap de gabinet, l'espanyol Javier Pomés, em va reconèixer després de la reunió amb Buzek que no hi havíem problemes ni tècnics ni econòmics per a aquella utilització excepcional.
Aquesta idea l'he traslladat als altres eurodiputats catalans, al president del Parlament de Catalunya (que aviat presentarà la traducció al català del Tractat de Lisboa) i la vaig anunciar el divendres passat al programa "L'Oracle" de Catalunya Ràdio, una tertúlia de Xavier Graset que evoca els millors records dels "Postres de músic". He donat a conèixer aquesta idea per tal de que consti públicament que ara la pilota la té el PSC i el govern espanyol. Si, com penso que passarà, finalment no es pot fer servir el català al mes de juny, la plena responsabilitat recaurà en el PSC i en el govern espanyol, que tornaran a donar per bona la "solució final" que el règim franquista va donar el 1939 a la llengua catalana a nivell internacional.
D'altra banda una bona notícia: fins ara he presentat dues preguntes a la Comissió Europea en referència a la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa, impulsada pel govern aragonès. En aquests mesos he mantingut reunions i trobades amb detractors de la central, els residus de la qual seran abocats pel vent sobre els camps d'arbres fruiters de la comarca veïna del Segrià. Així, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió, on feia referència a les al·legacions presentades per la Plataforma “Almatret Net”, que demana que es denegui el permís de construcció pel risc per a la salut pública i mediambiental de l’alt grau de pol·lució que produeix una central d’aquest tipus.
La resposta de la Comissió, que podeu trobar al meu web www.tremosa.cat (secció activitat parlamentària) afirma que s’investigarà com s’estan aplicant les directives que regeixen la construcció de la central tèrmica de Mequinensa, així com les disposicions que regulen la concessió de permisos i la protecció del medi ambient en aquest cas.
El passat dijous el Periódico de Aragón es feia ressò de la notícia a tota pàgina, mentre que a Catalunya no se n'ha dit res: que curiós, el govern tripartit ha avortat tot un canal de regadiu Segarra-Garrigues, amb uns més que dubtosos informes sobre l'afectació hipotètica del mateix a unes quantes aus (per què el govern de la Generalitat no fa públics els informes mediambientals enviats a Brussel.les en els darrers anys?) i, en canvi, no diu res sobre la central tèrmica de Mequinensa. Només cal parlar amb els alcaldes i els pagesos de la zona per veure la gran preocupació que tenen per la contaminació que aquesta central generarà sobre la plana de Lleida. Per què calla el govern català sobre aquest tema?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada